2 Samuel 23

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 22 Jump to: Chapter 24 →

1Aquestes són les últimes pa-raules de David: “Oracle de David, fill de Jessè, oracle de l’home posat a l’altura, l’ungit del Déu de Jacob, el dolç salmista d’Israel:

2L’Esperit del Senyor parla per mi, tinc a la llengua la seva paraula.

3El Déu d’Israel ha parlat, la Roca d’Israel m’ha dit: ‘Qui governi els homes amb justícia, qui governi en el temor de Déu,

4serà com la llum de l’aurora quan surt el sol en un matí sense núvols, fent brillar l’herba de la terra després de la pluja.’

5”¿No és així la meva casa envers Déu? Ell ha fet amb mi un pacte perpetu, ben disposat i segur. ¿No és ell qui fa germinar la meva salvació i totes les meves delícies?

6”Però pel que fa als descreguts, seran rebutjats com l’argelaga, que ningú no toca amb la mà;

7i qui vol agafar-la pren un ferro o el pal d’una llança. Seran cremats al foc, i consumits en el seu lloc!”

8Aquests són els noms dels herois que tenia David: Joixeb-Baixèbet, l’hacmo-nita, el principal dels comandants; Adi-nó, l’esnita, el qui es va llançar contra vuit-cents homes en una ocasió.

9Després d’aquest, Elazar, fill de Do-dó, l’ahoanita, un dels tres herois que estaven amb David quan va desafiar els filisteus que s’havien reunit per al com-bat i els homes d’Israel reculaven.

10Aquest es va alçar i va atacar els filisteus fins que el braç se li va cansar i la mà li va quedar enganxada a l’espasa. Aquell dia el Senyor va concedir una gran victòria. El poble va tornar enrere només per agafar les des-pulles.

11Després d’aquest era Xamà, fill d’Agué, ararita. Els filisteus s’havien aplegat a Lehí, on hi havia un tros de terra ple de llenties. El poble havia re-culat davant els filisteus,

12i llavors ell es va plantar enmig d’aquell camp, el va defensar i va des-trossar els filisteus. El Senyor li va con-cedir una gran victòria.

13Al començament de la sega, tres d’en-tre els trenta capitans van baixar i van anar a trobar David a la cova d’Adul·lam, mentre la tropa dels filisteus estava acampada a la vall de Rafaïm.

14En aquell moment, David estava en la fortificació i a Betlem hi havia una guarnició dels filisteus.

15I David digué amb deler: “Tant de bo pogués beure aigua del pou de Betlem, el que hi ha tocant a la porta!”

16Llavors aquells tres herois es van obrir pas entremig de l’exèrcit dels filisteus, van treure aigua del pou de Bet-lem, el que hi ha tocant a la porta, i la van portar a David. Però ell no en va voler beure, sinó que en va fer una li-bació al Senyor,

17tot dient: “Déu me’n guard de beure-la! ¿No ve a ser com la sang dels homes que, arriscant la seva vida, van anar a buscar-la?”

18I Abisai, germà de Joab, fill de Seruià, era el principal dels trenta. Aquest, brandant la seva llança, va atacar tres-cents homes i els va matar. Es va fer famós entre els trenta.

19Era el més distingit dels trenta i el van fer el seu comandant, però no va igualar els tres primers.

20També Benaiahu, fill de Jehoiadà, home valent que va realitzar grans proe-ses, nadiu de Cabseel. Aquest va matar els dos fills d’Ariel de Moab. Fou també ell qui va baixar a matar un lleó dins d’una fosa, un dia de neu.

21A més, va matar un egipci, un home imponent. L’egipci duia una llança a la mà, però el va escometre amb un bastó, li va arrabassar la llança de la mà i va matar l’egipci amb la seva pròpia llança.

22Això va fer Benaiahu, fill de Jehoia-dà, i va guanyar renom entre els trenta herois.

23Va ser més cèlebre que els trenta, però no va igualar el tres. David el va fer cap de la guàrdia real.

24Assahel, germà de Joab, figurava en-tre els trenta, amb Elhanan, fill de Dodó, de Betlem;

25Xammà, l’harodita; Elicà, l’harodita;

26Heles, el betpeletita; Irà, fill d’Iqueix, el tecoaïta;

27Abièzer, l’anatotita; Sabení, l’huixa-tita;

28Salmon, l’ahoanita; Mahrai, el neto-fatita;

29Héleb, fill de Baanà, el netofatita; Itai, fill de Ribai, de Guibà dels benjaminites;

30Benaià, el piratonita; Idai, del torrent de Gàaix;

31Abí-Albon, l’arbatita; Azmàvet, de Bahurim;

32Eliahbà, el xaalbimita; Jehonatan, dels fills de Jaixén;

33Xammà, l’ararita; Ahiam, fill de Xarar, l’ararita;

34Elifèlet, fill d’Ahasbai, de Maacà; Eliam, fill d’Ahitófel, el guilonita;

35Hesrai, el carmelita; Paarai, l’arabita;

36Igal, fill de Natan, de Sobà; Baní, el gadita;

37Sèlec, l’ammonita; Nahrai, el beero-tita, escuder de Joab, fill de Seruià;

38Irà, de Jèter; Gareb, de Jèter;

39i Uries, l’hitita. En total eren trenta-set.

← Chapter 22 Jump to: Chapter 24 →