Ecclesiastes 1

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

Jump to: Chapter 2 →

1Paraules del Predicador, fill de David, rei a Jerusalem.

2Vanitat de vanitats!, deia el Predi-cador; vanitat de vanitats, tot és vanitat!

3Què en treu l’home de tot el seu esforç amb què s’afanya en aquest món?

4Una generació se’n va i una altra generació ve, però la terra roman sempre.

5El sol surt i el sol es pon, i s’a-pressa cap al lloc d’on torna a sortir.

6El vent va cap al sud i gira cap al nord; fa voltes i més voltes, i amb el seus giravolts retorna, el vent.

7Tots els rius van a parar al mar, i el mar no s’omple, i del lloc on han sortit, els rius tornen per fluir de nou.

8Totes les coses són carregoses. Ningú no pot dir que l’ull no es cansa de mirar, ni que l’oïda no està farta de sentir.

9Allò que ha estat és el que serà, i allò que es va fer és el que es farà; que no hi ha cap cosa nova en aquest món.

10Si hi ha alguna cosa nova de la qual es pugui dir: “Mira, això és nou”, ja va existir en els segles anteriors.

11De les coses passades no en queda record; ni tampoc no en quedarà, en aquells que vinguin, de les coses que han de ser després.

12Jo, el Predicador, regnava sobre Is-rael a Jerusalem,

13i vaig aplicar-me de tot cor a cercar i a esbrinar amb saviesa tot el que s’es-devé en aquest món; tasca feixuga que Déu ha assenyalat als homes perquè se n’ocupin!

14He observat totes les obres que es fan en aquest món, i he vist que tot és va-nitat i afany inútil.

15Allò que surt tort no es pot redreçar, i allò que no es té no es pot comptar.

16Vaig reflexionar interiorment i em vaig dir: “Heus aquí que m’he engrandit i he acumulat saviesa, més que tots els meus predecessors a Jerusalem; i el meu cor s’ha omplert de saviesa i ciència.”

17Vaig aplicar el meu cor a estudiar la saviesa i a comparar la niciesa i la follia; i he comprès que fins i tot això era afany inútil,

18perquè on abunda la saviesa abunda el neguit, i qui augmenta la ciència augmenta el dolor.

Jump to: Chapter 2 →