Ecclesiastes 6

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 5 Jump to: Chapter 7 →

1Hi ha un mal que he pogut com-provar en aquest món i que plana damunt l’home:

2el d’aquell a qui Déu ha donat riquesa, possessions i honor, de manera que no li falti res del que pugui desitjar; però Déu no li concedeix la facultat de gaudir-ne, sinó que és un estrany qui en gaudeix. Això sí que és vanitat i una penosa desgràcia!

3Un home que hagi engendrat cent fills i hagi viscut molts anys, ni que siguin nombrosos els dies de la seva vida, si no arriba a satisfer el seu desig i acaba sense sepultura, jo dic: “Més feliç és l’avortó que no pas ell!”

4Perquè tot i aquest ha vingut en va i a la foscúria se’n torna, i el seu nom queda colgat a les tenebres,

5i, a més, no ha vist el sol ni coneix res, ha tingut millor descans que no pas l’altre.

6Encara que aquest altre hagués viscut mil anys dues vegades, si no ha fruït del bé, ¿no van tots a un mateix lloc?

7Tot l’afany de l’home és per a la boca, però l’ànima no acaba mai de satisfer-se.

8Quin és l’avantatge del savi sobre l’ignorant? Quin és el del pobre que sap fer front a la vida?

9És millor allò que ens pot satisfer que allò que podem desitjar; que això també és vanitat i afany inútil.

10A tot allò que existeix, ja fa molt temps que se li va posar nom, i se sap el que és. L’home no pot discutir amb qui és més fort que no pas ell.

11És ben cert: “A més paraules, més vanitats”, i l’home, què en treu d’això?

12Perquè, qui sap el que convé a l’home durant la seva vida, al llarg dels dies de la seva fútil existència, que passen com una ombra? Qui informarà l’home del que ha de succeir en aquest món després d’ell?

← Chapter 5 Jump to: Chapter 7 →