James 3

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →

1Germans meus, no sigueu molts a fer de mestres, sabent que us ex-poseu a un judici més sever,

2ja que tots fallem en moltes coses. Si algú no falla mai quan parla, aquest és un home perfecte, capaç de dominar també tot el cos.

3Quan posem la brida a la boca dels cavalls, ens obeeixen i podem dominar tot l’animal.

4Així mateix les naus: tan grans com són i empeses per vents tan forts, són dirigides amb un petit timó per allà on el timoner les vol portar.

5Igualment la llengua, tot i que és un membre molt petit, s’ufaneja de grans co-ses. Penseu quin bosc més gran podria arribar a encendre una molt petita guspira.

6Doncs, la llengua és un foc, tot un món de dolenteria. D’entre els nostres membres, la llengua es destaca com el que contamina tot el cos: ens consumeix el curs de l’existència quan és inflamada per l’infern.

7Perquè tota mena de bèsties i d’ocells, de rèptils i d’animals marins, poden ser dominats i han estat domats per l’espè-cie humana;

8però la llengua és un mal indomable, ple de verí mortal, que cap home no pot dominar.

9Amb la llengua beneïm el Senyor i Pare, i amb la llengua maleïm els homes que Déu ha creat a imatge seva.

10De la mateixa boca en surt benedicció i maledicció. Germans meus, això no pot ser.

11¿Que potser una font raja per un mateix forat aigua dolça i aigua amarga?

12Germans meus, ¿que potser la figuera pot donar olives o una parra donar figues? Així tampoc no pot un mateix brollador donar aigua salada i dolça.

13Entre vosaltres, ¿hi ha qui sigui savi i docte? Que demostri pel bon compor-tament que obra amb la modèstia que dóna la saviesa.

14Però si dintre vostre us amarga la gelosia i hi coveu la rivalitat, no presu-miu ni vulgueu enganyar la veritat.

15No és pas aquesta la saviesa que baixa de dalt, ans és de la terra, irracio-nal, demoníaca.

16Perquè on hi ha gelosia i rivalitat hi ha desordre i tota mena d’accions perverses.

17En canvi, la saviesa que ve de dalt és, en primer lloc pura, i després pacífica, com-prensiva, raonable, plena de compassió i de bons fruits, imparcial i sincera.

18La collita de la justícia ha d’ésser sembrada en pau pels pacífics.

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →