bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
John 1
John 1
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 2 →
1
Al principi ja existia el Verb, i el Verb era amb Déu i el Verb era Déu.
2
Aquell, al principi, era amb Déu.
3
Tot va ser creat per ell i sense ell no existiria res del que existeix.
4
En ell hi havia la Vida, i aquesta Vida era la llum dels homes.
5
La llum resplendeix en les tenebres, i les tenebres mai no l’han poguda apa-gar.
6
Es presentà un home enviat de Déu, que es deia Joan.
7
Aquest va venir com a testimoni, a testificar a favor de la llum, a fi que, per mitjà d’ell, tots creguessin.
8
Ell no era pas la llum, només era el testimoni de la llum.
9
Aquell qui és la llum veritable, la que il·lumina tots els homes, arribà al món.
10
Però, encara que era al món i l’havia creat, el món no el va reconèixer.
11
Havia vingut a la seva pròpia llar i els seus no l’acolliren.
12
Però a tots els qui l’acolliren, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit el poder esdevenir fills de Déu.
13
I aquests no ho són per naixement natural o pel desig humà, sinó que són nascuts de Déu.
14
I el Verb es va fer home i va conviure amb nosaltres i vam contemplar la seva glòria: glòria que, com a Fill únic ha rebut del Pare, ple d’amor i de veritat.
15
Joan dóna testimoniatge d’ell i el proclama dient: “Aquest és aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi, és superior a mi, perquè existia abans que jo.
16
De la seva abundor, tots nosaltres n’hem rebut, i gràcia rere gràcia.
17
Perquè la Llei va ser donada per mitjà de Moisès, però la gràcia i la veritat han estat realitat per mitjà de Jesucrist.
18
A Déu ningú no l’ha vist mai; l’Uni-gènit de Déu, que és al si del Pare, l’ha revelat.”
19
Aquest és el testimoniatge de Joan quan els jueus de Jerusalem li van en-viar sacerdots i levites a preguntar-li: “Tu, qui ets?”
20
Ell no va amagar la veritat, sinó que va declarar: “Jo no sóc el Crist.”
21
Li van preguntar: “Doncs, què? Ets Elies?” Ell contestà: “No el sóc.” “Ets el profeta?” Respongué: “No.”
22
Li digueren: “Qui ets? Perquè hem de dur una resposta als qui ens han en-viat. Què dius de tu mateix?”
23
Digué: “Jo sóc una veu que crida en el desert: ‘Aplaneu el camí del Senyor’, com va dir el profeta Isaïes.”
24
Alguns dels enviats eren dels fari-seus,
25
i li van preguntar: “Per què bateges, doncs, si no ets el Crist, ni Elies, ni el Profeta?”
26
Joan els respongué: “Jo batejo amb aigua; però enmig de vosaltres teniu el qui encara no coneixeu,
27
el qui ve darrere meu, de qui no sóc prou digne per a deslligar-li la corretja de la sandàlia.”
28
Això s’esdevenia a l’altra banda del Jordà, a Betània, on Joan batejava.
29
L’endemà, Joan va veure Jesús que se li acostava, i digué: “Mireu l’Anyell de Déu que treu el pecat del món.
30
Aquest és aquell de qui vaig dir: Des-prés de mi ve un home que està per da-munt meu, perquè existia abans que jo.
31
Jo no el coneixia, però he vingut a batejar amb aigua per tal que es mani-festi al poble d’Israel.”
32
Joan també va declarar: “He vist que l’Esperit davallava del cel com un co-lom i es posava damunt d’ell.
33
Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua m’havia dit: Aquell sobre qui vegis davallar l’Esperit i po-sar-se-li damunt, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.
34
I jo ho he vist i testifico que aquest és el fill de Déu.”
35
L’endemà, Joan tornava a ser allí amb dos dels seus deixebles
36
i, fixant la mirada en Jesús, que passa-va, digué: “Mireu l’Anyell de Déu.”
37
Els dos deixebles ho van sentir i van seguir Jesús.
38
Jesús es girà i, veient que el seguien, els digué: “Què busqueu?” Ells di-gueren: “Rabí — que vol dir «mestre» —, on vius?”
39
Els respongué: “Veniu i ho veureu.” Hi anaren, doncs, i van veure on vivia, i es quedaren amb ell aquell dia. Eren prop de les quatre de la tarda.
40
Un d’aquells dos que havien sentit el que Joan havia dit i havien seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere.
41
Aquest, amb qui primer es va trobar va ser amb el seu germà Simó, i li va dir: “Hem trobat el Messies” — que vol dir el Crist.
42
I el va portar a Jesús. Jesús se’l va quedar mirant i digué: “Tu ets Simó, el fill de Joan; el teu nom ara serà Quefes” — que vol dir Pere.
43
L’endemà, Jesús va decidir d’anar a Galilea. Trobà Felip i li digué: “Se-gueix-me.”
44
Felip era de Betsaida, la mateixa ciutat d’Andreu i Pere.
45
Després, Felip trobà Natanael i li va dir: “Hem trobat aquell de qui va escriure Moisès en la Llei, i també els profetes: és Jesús, el fill de Josep de Natzaret.”
46
Li replicà Natanael: “¿De Natzaret en pot sortir res de bo?” Li diu Felip:“Vine i ho veuràs.”
47
Quan Jesús veié Natanael que se li acostava, referint-se a ell, digué: “Mireu un autèntic israelita, en qui no hi ha engany.”
48
Natanael li va preguntar: “D’on em coneixes?” Li respongué Jesús: “Abans que Felip et cridés, quan encara eres sota la figuera, jo ja et veia.”
49
Natanael li va dir: “Rabí! Tu ets el fill de Déu, tu ets el rei d’Israel.”
50
Jesús li respongué: “¿Perquè t’he dit que et veia sota la figuera ja creus? Co-ses més grans que aquestes veuràs.”
51
I afegí: “Us ben asseguro que veureu com el cel queda obert i els àngels de Déu que pugen i baixen sobre el Fill de l’Home.”
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 2 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21