John 21

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 20 Jump to:

1Després d’això, Jesús encara es va manifestar als deixebles a la riba del llac de Tiberíades. Es manifestà així:

2Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs l’anomenat el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i uns altres dos dels seus deixebles.

3Simó Pere els digué: “Me’n vaig a pescar.” Li digueren: “Nosaltres també venim amb tu.” Sortiren, doncs, i van pujar a la barca, però aquella nit no van pescar res.

4Quan ja era de matinada, Jesús s’aturà a la riba, però els deixebles no s’adona-ven que era ell.

5Jesús els digué: “Nois, no teniu res per a menjar?” Li respongueren: “No.”

6Els digué: “Caleu la xarxa a estribord i pescareu.” La hi van calar i no la po-dien aixecar de tant de peix com van agafar.

7Aquell deixeble que Jesús estimava, digué a Pere: “És el Senyor.” Quan Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cobrir amb la túnica, perquè anava mig nu, i es va llançar a l’aigua.

8Els altres deixebles hi van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa amb els peixos. De fet no eren lluny de terra més enllà de cent metres.

9Quan van saltar a terra, van veure unes brases i un peix al damunt, i un pa.

10Jesús els digué: “Porteu alguns pei-xos dels que acabeu de pescar.”

11Simó Pere pujà a la barca i arrossegà cap a terra la xarxa plena de peixos grossos; n’hi havia cent cinquanta-tres. I, malgrat haver-n’hi tants, la xarxa no s’esventrà.

12Jesús els digué: “Veniu a esmorzar.” A cap dels deixebles no se li acudí de preguntar-li: “Qui ets tu?”, perquè ja sabien que era el Senyor.

13Ve Jesús, pren el pa i els dona; i amb els peixos fa el mateix.

14Aquesta ja era la tercera vegada que Jesús es manifestava als deixebles, res-suscitat d’entre els morts.

15Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: “Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?” Pere li respon: “Sí, Senyor. Tu saps que et tinc afecte.” Jesús li diu: “Nodreix els meus anyells.”

16Per segona vegada li pregunta: “Simó, fill de Joan, m’estimes?” Li contesta: “Sí, Senyor. Tu saps que et tinc afecte.” Li diu: “Pastura les meves ovelles.”

17Li preguntà per tercera vegada: “Simó, fill de Joan, em tens afecte?” Pere s’entristí que li digués per tercera vegada: em tens afecte?, i li va respondre: “Senyor, tu ho saps tot; tu saps que et tinc afecte.” Jesús li digué: “Nodreix les meves ovelles.

18De debò et dic: Quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell estendràs els bra-ços i un altre et cenyirà i et durà on no vols anar.”

19Això ho digué per indicar amb quina mena de mort havia de glorificar Déu. I afegí: “Segueix-me.”

20Pere es girà i veié que el seguia aquell deixeble que Jesús estimava, el mateix que en el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: “Senyor, qui és el que et trairà?”

21Pere, doncs, en veure’l, diu a Jesús: “Senyor, i aquest, què?”

22Jesús li respon: “Si vull que aquest es quedi aquí fins que jo torni, tu què n’has de fer? Tu, segueix-me.”

23Des d’aleshores va córrer la veu entre els germans que aquell deixeble no moriria. Però Jesús no li va dir pas que no moriria, sinó: “Si vull que ell es quedi fins que jo torni, tu què n’has de fer?”

24Aquest és el deixeble que testifica d’aquestes coses i les ha escrites, i sa-bem que el seu testimoniatge és fidel.

25Hi ha encara moltes altres coses que Jesús va fer, que, si s’escrivissin una per una, crec que ni en tot el món no cabrien els llibres que caldria escriure.

← Chapter 20 Jump to: