Joshua 11

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 10 Jump to: Chapter 12 →

1Succeí que quan Jabín, rei d’Hassor, se n’assabentà, ho comunicà a Jobab, rei de Maron, al rei de Ximon, al rei d’Acxaf,

2i als reis de la part nord de la mun-tanya, als de l’Arabà, al sud de Quina-rot, als de la plana i als de les altures de Dor, a l’occident;

3també als cananeus, tant als de l’est com als de l’oest, als amorreus, als hi-tites, als perizites, als jebuseus de la serralada i als hivites de sota l’Hermon, a la terra de Mispà.

4Tots aquests van sortir amb els seus exèrcits, una gentada com la sorra de la platja, i una munió de cavalls i de carros.

5Tots aquests reis es van unir en aliança i van anar a acampar junts prop de les fonts de Merom, disposats a fer la guer-ra contra Israel.

6Llavors el Senyor digué a Josuè: “No t’acovardeixis davant d’ells, perquè demà, cap a aquesta hora, jo els estendré tots morts davant d’Israel. Trencaràs les potes als seus cavalls i cremaràs els seus carros.”

7Llavors, Josuè, i tota la gent arma-da, van arribar d’improvís contra ells, prop de les fonts de Merom, i els van atacar.

8I el Senyor els va lliurar a mans d’Is-rael, i així els venceren i els van perse-guir fins a Sidó la Gran, fins a Misrefot-Maim i fins a la vall de Mispà; i van atacar-los fins a no deixar-ne cap su-pervivent.

9Josuè va fer tal com li havia indicat el Senyor: va trencar les potes dels ca-valls i va cremar els seus carros.

10En la mateixa ocasió, Josuè va tornar i va conquerir Hassor, i al seu rei el va matar amb l’espasa. Hassor era abans la capital de tots aquells reialmes.

11Va matar a fil d’espasa tot ésser viu que hi havia, consagrant-los a l’exter-mini, sense deixar res d’allò que respi-rava, i a Hassor hi va calar foc.

12Igualment, Josuè s’apoderà de tots aquells reis i de totes les ciutats; i els va matar a fil d’espasa, consagrant-los a l’extermini, tal com el Senyor ho havia manat a Moisès, servent del Senyor.

13Però no van incendiar cap de les ciutats que restaven sobre els turons, llevat d’Hassor, cremada per Josuè.

14Els fills d’Israel es van apoderar de tot el botí d’aquestes ciutats i del bes-tiar, però van passar per l’espasa totes les persones, els van matar a fil d’espasa fins a exterminar-los, sense deixar-hi res d’allò que respirava.

15Tal com el Senyor havia ordenat a Moisès, el seu servent, així ho va manar Moisès a Josuè, i Josuè així ho va fer. No va incomplir res de tot allò que el Senyor havia manat a Moisès.

16Josuè va ocupar tot aquell territori: la Muntanya, tot el Nègueb, tot el país de Goixen, la Xefelà, l’Arabà, la serralada d’Israel i la seva plana;

17des de la Muntanya Pelada, que puja cap a Seïr, fins a Baal-Gad, a la vall del Líban, sota l’Hermon. A tots els seus reis els va capturar i els va donar mort,

18després de lluitar contra tots aquests reis durant molt de temps.

19No hi hagué cap ciutat que fes les paus amb els fills d’Israel. Tret dels hi-vites que habitaven Gabaon, totes les van conquerir guerrejant,

20perquè era del Senyor que el cor d’aquesta gent s’entossudís a marxar a lluitar contra Israel, a fi que fossin con-sagrats a l’extermini, sense que hi po-gués haver compassió per a ells, sinó que fossin destruïts per complet, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.

21En aquella mateixa ocasió, Josuè va anar a exterminar també els anaquites de la Muntanya, d’Hebron, de Debir, d’Anab, de tota la serralada de Judà i d’Israel. Josuè els consagrà a l’extermi-ni, juntament amb les seves ciutats.

22En el territori dels fills d’Israel no van quedar anaquites; únicament a Gaza, a Gat i a Asdod, n’hi van quedar alguns.

23Així va ocupar Josuè tot el país, tal com el Senyor havia dit a Moisès, i el va donar com a herència a Israel, d’acord amb la distribució de les seves tribus. I el país va descansar de la guerra.

← Chapter 10 Jump to: Chapter 12 →