Joshua 2

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →

1Josuè, fill de Nun, havia enviat secretament des de Xitim dos es-pies amb aquesta ordre: “Aneu, explo-reu el país i la ciutat de Jericó.” Hi van anar i van entrar a casa d’una prosti-tuta que es deia Rahab i s’hi van hos-tatjar.

2Al rei de Jericó li va arribar aquesta denúncia: “Mira, aquesta nit uns homes dels fills d’Israel han entrar aquí amb el propòsit d’inspeccionar el país.”

3Llavors el rei de Jericó va fer que diguessin a Rahab: “Treu fora els homes que t’han vingut a veure i que s’han quedat a casa teva, perquè han vingut per inspeccionar tot el país.”

4La dona, però, ja havia agafat els dos homes i els havia amagat. Llavors res-pongué: “És veritat que van venir aquí aquells homes, però jo no sabia d’on eren.

5Quan començava a ser fosc, abans que tanquessin les portes de la ciutat, aquells homes van marxar i no sé pas on han anat. Perseguiu-los de pressa, que encara els atrapareu.”

6Però el cert era que ella els havia fet pujar al terrat i els havia amagat entre les garbes de lli que hi tenia apilades.

7Alguns homes van sortir a perseguir-los pel camí del Jordà, cap als guals, i un cop van ser fora els perseguidors es van tancar les portes de la ciutat.

8I abans que els homes anessin a dor-mir, ella va pujar dalt del terrat

9i els digué: “Jo sé que el Senyor us ha donat aquesta terra, i que el terror del vostre nom s’ha apoderat de nosaltres, i que tots els habitants d’aquesta regió estan espaordits a causa vostra.

10Perquè hem sentit contar com el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig quan sortíeu d’Egipte. També el que va fer als dos reis amorreus de l’altra banda del Jordà, a Sehon i a Og, i que els heu exterminat.

11En sentir-ho el cor se’ns ha fos, i tothom s’ha quedat sense alè per causa vostra; perquè el Senyor, el vostre Déu, és Déu únic a dalt del cel i aquí baix a la terra.

12Ara, doncs, us prego que em jureu pel Senyor que, de la mateixa manera que jo us he tingut compassió, també vosaltres tindreu compassió per la meva casa paterna i em donareu una contra-senya de seguretat,

13i que respectareu la vida del meu pare i de la meva mare, i la dels meus germans amb tots els seus, deslliurant les nostres vides de la mort.”

14Els homes li van contestar: “La nos-tra vida respondrà de la vostra, sempre que no digueu res d’aquest afer a ningú. Quan arribi el moment que el Senyor ens doni el país, a tu et tractarem bon-dadosament i amb lleialtat.”

15Aleshores, ella els va fer baixar per la finestra amb una corda, ja que la casa on vivia era adossada a la muralla.

16I els digué: “Marxeu cap a la mun-tanya, perquè no us atrapin els qui us persegueixen, i quedeu-vos amagats allà tres dies, fins que els vostres perseguidors hagin tornat, i després podreu seguir el vostre camí.”

17Els homes li respongueren: “Nosaltres complirem el jurament que ens has exigit.

18Així que entrarem al país, lligaràs aquest cordó de fil escarlata a la finestra per on ens has baixat, i reuniràs a casa teva el pare, la mare i els germans, amb tota la teva família.

19En cas que algú sortís fora de les portes de casa teva, serà sota la seva responsabilitat, i nosaltres no hi tindrem cap culpa; però pel que fa a tot aquell que estigui amb tu dins de la casa, nos-altres en serem responsables, si algú li feia cap mal.

20Ara bé, si divulgues aquest afer nostre, quedarem lliures del jurament que ens has exigit.”

21Ella va contestar: “Estic d’acord amb les vostres condicions.” Després els acomiadà; i així que van ser fora, va lligar el cordó de fil escarlata a la fi-nestra.

22Ells van marxar cap a la muntanya i s’hi van quedar tres dies, fins que els perseguidors van tornar a la ciutat. Els perseguidors els havien estat buscant per tot el camí, però no els havien trobat.

23Llavors el dos homes baixaren de la muntanya i, travessant el riu, van fer cap a on era Josuè, fill de Nun, li van ex-plicar tot el que havia succeït,

24i li digueren: “És ben cert que el Senyor ens dóna tot el país, perquè els seus habitants estan espaordits per la nostra presència.”

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →