bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Judges 1
Judges 1
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 2 →
1
Succeí, després de la mort de Josuè, que els fills d’Israel van con-sultar el Senyor, i li digueren: “Qui de nosaltres pujarà primer contra els cana-neus per combatre’ls?”
2
El Senyor respongué: “Hi pujarà Judà. Heus aquí que jo he posat el país a les seves mans.”
3
Aleshores Judà digué al seu germà Simeó: “Vine amb mi al territori que m’ha estat adjudicat i lluitarem contra els cananeus. Després jo també vindré amb tu al que t’ha estat assignat.” I Simeó va anar amb ell.
4
Judà hi va pujar, doncs, i el Senyor va posar els cananeus i els perizites a les seves mans, i van matar deu mil homes a Bèzec.
5
Van trobar Adoní-Bèzec a Bèzec, van lluitar contra ell i van derrotar els cana-neus i els perizites.
6
Adoní-Bèzec va fugir, però el van perseguir i capturar, i li van tallar els polzes de les mans i dels peus.
7
Llavors Adoní-Bèzec digué: “Setanta reis que tenien els polzes de les mans i dels peus tallats recollien les molles sota la meva taula. Déu em castiga amb el mateix que jo havia fet.” I el van portar a Jerusalem, on va morir.
8
Els fills de Judà havien atacat Jerusalem i, un cop presa, la van passar a fil d’espasa i van calar-hi foc.
9
Després d’això, els fills de Judà van baixar a lluitar contra els cananeus que vivien a la serralada, al Nègueb i a la Terra Baixa o Xefelà.
10
Judà va marxar també contra els cananeus que vivien a Hebron, que anti-gament es deia Quiriat-Arbà, i va derro-tar Xeixai, Ahiman i Talmai.
11
D’allà van pujar contra els habitants de Debir, que abans era Quiriat-Séfer.
12
Llavors Caleb digué: “Al qui ataqui Quiriat-Séfer i la prengui, li donaré la meva filla Acsà per muller.”
13
Va ser Otniel, fill de Quenaz, germà petit de Caleb, qui la va prendre; i ell li va donar la seva filla Acsà per muller.
14
Quan ja marxaven, Otniel la va persuadir perquè demanés un camp al seu pare. Ella va baixar de l’ase, i Caleb li va preguntar: “Què tens?”
15
Ella contestà: “Concedeix-me una gràcia. Ja que m’has donat una terra de secà, dóna’m també uns dolls d’aigua.” I ell li va donar les fonts superiors i les fonts inferiors.
16
Després, els fills del quenita sogre de Moisès, juntament amb els fills de Judà, van pujar des de la ciutat de les Palme-res al desert de Judà, situat al sud de l’Arad, i es van integrar al poble.
17
Judà, en companyia del seu germà Simeó, va derrotar els cananeus que vivien a Sefat i la va destruir; i li va can-viar el nom pel d’Hormà.
18
Judà també prengué Gaza, Ascaló i Ecron, amb les seves comarques.
19
El Senyor era amb Judà, i així va poder conquerir la serralada; però no pogué expulsar els habitants de la plana, perquè tenien carros de ferro.
20
A Caleb li van concedir Hebron, tal com Moisès ho havia promès, i ell va expulsar-ne els tres fills d’Anac.
21
En canvi, els fills de Benjamí no van poder expulsar els jebuseus que habi-taven a Jerusalem, els quals, fins al dia d’avui, encara l’habiten amb els fills de Benjamí.
22
Pel que fa a la casa de Josep, van pujar contra Betel; i el Senyor era amb ells.
23
La casa de Josep va enviar espies a reconèixer Betel, ciutat que antigament es deia Luz.
24
Els espies van veure un home que sortia de la ciutat i li van dir: “Ensenya’ns per on podem entrar a la ciutat i nosaltres t’ho tindrem en compte.”
25
Ell els ho va ensenyar, i van passar la ciutat a fil d’espasa; però van deixar lliure aquell home amb tota la seva família.
26
L’home va marxar al país dels hi-tites, on va edificar una ciutat que va anomenar Luz; i així s’anomena encara avui.
27
Manassès no va poder apoderar-se de Betxean, de Tanac, de Dor, d’Ibleam, ni dels qui vivien a Meguidó, amb les seves viles; els cananeus s’avingueren a conviure en aquella terra.
28
Però quan Israel va ser més fort, els va sotmetre a servei, però no els va po-der fer fora.
29
Tampoc Efraïm no va poder expulsar els cananeus que vivien a Guèzer, i els cananeus convisqueren enmig d’ells.
30
Zabuló no va poder expulsar els qui vivien a Quitron ni els qui vivien a Na-halol; els cananeus visqueren enmig d’ells i n’esdevingueren tributaris.
31
Aser no va poder espoliar els qui vivien a Acó, ni els que vivien a Sidó, ni els d’Ahlab, ni els d’Aczib, ni els d’Helbà, ni els d’Afec, ni els de Rehob.
32
I els fills d’Aser convisqueren enmig dels cananeus habitants d’aquella terra, perquè no els van poder expulsar.
33
Neftalí no va poder expulsar els qui vivien a Betxèmeix ni els qui vivien a Betanat; i va conviure enmig dels cana-neus habitants d’aquella terra, però te-nia sotmesos a tribut els habitants de Betxèmeix i els de Betanat.
34
Els amorreus tenien acorralats els fills de Dan entre les muntanyes, i no els deixaven baixar a les valls.
35
Els amorreus es mantingueren vivint a la muntanya d’Arheres, a Aialon i a Xaalbim, però, quan la mà de Josep tingué més força, els sotmeteren a tribut.
36
La frontera dels amorreus s’estenia des de la pujada d’Acrabim a Selà, cap amunt.
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 2 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21