Judges 14

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 13 Jump to: Chapter 15 →

1Una vegada, Samsó va baixar a Timnà, i es va fixar en una dona de les filles dels filisteus,

2i quan va pujar ho va explicar al seu pare i a la seva mare i els digué: “He vist a Timnà una dona de les filles dels filisteus; voldria que me la prenguéssiu per muller.”

3Però el seu pare i la seva mare li van dir: “¿És que no hi ha cap dona entre les filles dels teus parents ni entre tot el meu poble, perquè hagis d’anar a buscar muller entre els filisteus incircumcisos?” Samsó respongué al seu pare: “Pren-me aquesta, perquè és la que m’agrada.”

4El seu pare i la seva mare, però, no sabien que això era cosa del Senyor, que preparava un motiu contra els filisteus, que en aquella època dominaven sobre Israel.

5Samsó va baixar a Timnà amb el seu pare i la seva mare, i quan eren prop de les vinyes de Timnà, un lleó jove va sortir davant d’ell bramulant.

6Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà de Samsó, qui, amb les mans nues, va esquarterar el lleó com qui esquartera un cabrit. I d’aquest fet no en va dir res ni al seu pare ni a la seva mare.

7Samsó va arribar a baix, va parlar amb la dona i li va agradar força.

8Un temps després, quan tornava per fer els tractes del casament, es va des-viar per veure el cadàver del lleó, i veié que dins la carcanada del lleó hi havia un eixam d’abelles i mel.

9La va recollir amb les mans i va seguir caminant i menjant. Quan va trobar-se amb el seu pare i la seva mare, els en va donar perquè en mengessin, però no els va dir que aquella mel l’havia reco-llida de la carcanada del lleó.

10Després el seu pare va anar a casa de la dona, i Samsó va fer-hi un banquet, perquè això és el que acostumaven a fer els joves.

11Però quan el van veure, van buscar trenta companys seus perquè estigues-sin prop d’ell.

12A aquests, Samsó els digué: “Vaig a proposar-vos una endevinalla. Si trobeu la solució durant els set dies que dura el banquet i l’encerteu, jo us donaré trenta camises i trenta mudes de vestit.

13Però si no podeu endevinar-la, lla-vors vosaltres em donareu a mi les tren-ta camises i les trenta mudes de vestit.” I ells van dir: “Proposa la teva endevi-nalla, que l’escoltarem.”

14Ell els digué: “Del qui menja n’ha sortit menjar, i del forçut n’ha sortit dolçor.” Passats tres dies encara no ha-vien resolt l’endevinalla,

15i al quart dia van dir a la muller de Samsó: “Mira de convèncer el teu marit perquè ens expliqui l’endevinalla o, si no, et cremarem a tu i la casa del teu pare. ¿És que ens heu convidat per ro-bar-nos? És així?

16Llavors la muller de Samsó va començar a ploriquejar, abraçant-lo i dient-li: “M’has avorrit, ja no m’esti-mes. Has proposat una endevinalla a la gent del meu poble i a mi no me l’has explicada.” Però ell li digué: “No l’he explicada ni al meu pare ni a la meva mare, i ara vols que te l’expliqui a tu?”

17Ella va estar ploriquejant d’aquesta manera durant els set dies que va durar la festa, i al setè dia, de tant que l’amoï-nava, Samsó li va dir la solució. Llavors ella la va revelar a la gent del seu poble.

18I així, el setè dia, abans de la posta de sol, la gent del poble li van dir: “Què hi ha més dolç que la mel, i què hi ha més forçut que el lleó?” Però ell els respongué: “Si no haguéssiu llaurat amb la meva vedella no hauríeu encertat la meva endevinalla.”

19Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar d’ell, va baixar a Ascaló, va matar trenta homes d’allà i, prenent les seves despulles, va donar les mudes de vestit als qui havien resolt l’endevina-lla; i tot encès de fúria va pujar a casa del seu pare.

20Pel que fa a la dona de Samsó, la van donar al seu company que li havia fet de padrí.

← Chapter 13 Jump to: Chapter 15 →