Micah 1

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

Jump to: Chapter 2 →

1Paraula del Senyor que rebé Mi-quees, de Morèixet, en temps de Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà. El que veié sobre Samaria i Jerusalem.

2Escolteu tots els pobles! Poseu atenció, terra, i tot el que l’omple! Que el Senyor Etern faci de testimoni contra vosaltres, del seu santuari estant.

3Heus aquí que el Senyor és a punt de sortir del seu lloc, davallarà i trepitjarà els cims de la terra.

4I les muntanyes es desfaran sota els seus peus, les valls es fondran com la cera davant el foc, com les aigües quan s’aboquen pel precipici.

5Tot això per la transgressió de Jacob i pels pecats de la casa d’Israel. Quina és la rebel·lió de Jacob? ¿No és Samaria? I quins són els llocs alts idolàtrics de Judà? ¿No és Jerusalem?

6Per això convertiré Samaria en una pila d’enderrocs, una terra per a plantar-hi vinyes; escamparé les seves pedres per la vall, i descobriré els seus fonaments.

7Totes les seves estàtues seran esmico-lades, tots els seus regals, cremats al foc; i trossejaré tots els seus ídols, perquè com a paga de ramera els va aplegar i paga de ramera tornaran a ser.

8Per això em lamentaré i cridaré, aniré descalç i despullat, udolaré com els xacals i gemegaré com els estruços.

9Perquè la seva nafra és incurable i s’ha escampat fins a Judà, ha arribat fins a les portes del meu poble, de Jerusalem.

10No ho digueu a Gat ni ploreu massa; rebolqueu-vos a la pols de Betleafrà.

11Passeu despullats i avergonyits, habitants de Xafir. Els residents de Saanan no surten; el dol de Betaèssel us privarà de l’ajut.

12Perquè els habitants de Marot espe-ren ansiosos el bé, ja que el mal, de part del Senyor, ha davallat fins a la mateixa porta de Jerusalem.

13Enganxeu els cavalls al carro, habitants de Laquix, que fóreu l’esca del pecat per a la casa de Sió, perquè en vosaltres s’hi troben les prevaricacions d’Israel.

14Per això seràs com un dot renunciat a Morèixet-Gat; les cases d’Aczib són un engany per als reis d’Israel.

15Encara us portaré un nou amo, habitants de Mareixà: la glòria d’Israel fugirà fins a Adul·lam.

16Arrenca’t els cabells i afaita’t pels teus fills molt estimats, eixampla’t la calba com la d’un voltor, perquè els han deportat lluny de tu.

Jump to: Chapter 2 →