Micah 7

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 6 Jump to:

1Ai de mi!, que em trobo com quan ja han collit els fruits de l’estiu, com quan ja han espigolat després de la verema, i no tinc ni un raïm per a men-jar, ni una figa primerenca que tant de-sitja la meva ànima.

2Els piadosos han desaparegut de la terra, i no queda ningú que sigui recte entre els homes. Tots estan a l’aguait per vessar sang, es posen paranys els uns als altres.

3Tenen les mans avesades a fer el mal: el governant extorqueix, el jutge actua per suborn, el poderós demana el que desitja la seva ànima, i junts fan maquinacions.

4El millor d’ells és com una ortiga, i el més recte, com un esbarzer. Ja arriba el dia de la teva visitació, anunciat pels teus vigilants; ara esdevindrà la seva confusió.

5No confieu en els companys, no us refieu dels amics íntims. Desconfia de la que dorm al teu costat, tingues la boca tancada.

6Perquè el fill deshonra el pare, la filla es revolta contra la mare, la nora, contra la sogra, i els enemics de l’home són els de la mateixa casa.

7Però jo poso la meva mirada en el Senyor, espero en el Déu de la meva salvació: el meu Déu m’escoltarà!

8No t’alegris de la meva dissort, ene-miga meva; encara que caigui, m’aixe-caré, encara que estigui postrada en te-nebres, el Senyor serà la meva llum.

9Suportaré la indignació del Senyor — ja que he pecat contra ell — fins que porti a judici la meva causa i em faci justícia. Ell em traurà a la llum, i jo veuré la seva salvació.

10La meva enemiga ho veurà i es co-brirà de vergonya, aquella mateixa que em deia: “On és el Senyor, el teu Déu?” Els meus ulls s’hi complauran quan serà trepitjada com el fang dels carrers.

11Ja ve el dia que es reconstruiran els teus murs i que s’eixamplaran les fronteres.

12Aquell dia vindran cap a tu des d’As-síria fins a les ciutats d’Egipte, i des de l’Egipte fins al riu Eufrates, de mar a mar i de muntanya a muntanya.

13I la terra serà devastada per culpa dels seus habitants, com a conseqüència dels seus pecats.

14Pastura el teu poble amb el teu bastó, el ramat de la teva heretat, que habita apartat a la malesa, envoltat de terres fèrtils; pastura’ls per Basan i per Ga-laad, com en temps antics.

15Com en els dies que els vaig treure d’Egipte, els faré veure meravelles.

16Les nacions ho veuran i els farà vergonya la seva poca força, i es taparan la boca i faran el sord.

17Lleparan la pols com les serps, com els rèptils que s’arrosseguen per terra. Sortiran espaordits dels seus amaga-talls, s’acostaran tremolant al Senyor, el nostre Déu, i tindran por de tu.

18Quin Déu hi ha com tu, que perdones la maldat i oblides el pecat del romanent del teu poble? No mantens per sempre el teu enuig, et complaus a ser benigne.

19Tornaràs a compadir-te de nosaltres, taparàs les nostres iniquitats, i llençaràs al fons del mar tots els nostres pecats.

20Mantindràs la teva fidelitat a Jacob, i la teva benevolència, a Abraham, tal com vas jurar als nostres avantpassats des dels temps més remots.

← Chapter 6 Jump to: