Nahum 2

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →

1El devastador ha pujat per enfrontar-se contra tu, Nínive; munta la guàrdia a la ciutadella, vigila els camins, cenyeix-te els lloms, aplega el màxim de forces.

2Perquè el Senyor refarà la prosperitat de Jacob i la d’Israel; uns saquejadors els havien espoliat i n’havien destruït les sarments.

3Els escuts dels seus herois són vermells; els seus valents guerrers vesteixen d’escarlata; els carros de guerra espurnegen com les torxes; el dia de la seva concentració s’agiten les llances.

4Els carros roden esbojarrats pels carrers, es concentren a les places; el seu aspecte és com el de torxes enceses, corren com llampecs.

5Ell reclama els seus capitans; hi acudeixen ensopegant, es precipiten a la muralla i alcen el parapet.

6S’obren les portes dels canals i el palau s’ensorra.

7La reina es descoberta i se l’em-porten; les seves esclaves gemeguen com colomes i es donen cops al pit.

8Nínive sempre ha estat com un es-tany d’aigües, tanmateix ara les aigües s’escam-pen. Criden: “Atureu-vos, atureu-vos!”, però ningú no es gira.

9“Saquegeu la plata, saquegeu l’or, que els tresors són immensos, i abundants els objectes preciosos de tota mena!”

10Saqueig, devastació, destrossa, i el cor defalleix, els genolls fla-quegen; hi ha esgarrifances en tots els lloms i pal·lidesa en tots els rostres.

11¿On és el cau dels lleons, i el lloc on menjaven els lleonets, on passejava el lleó, la lleona i els cadells sense que ningú els inquietés?

12El lleó trossejava el que calia per als cadells, escanyava per a les seves lleones, omplia la seva cova de botí, i el seu cau, de rapinya.

13“Aquí em tens, enfrontat a tu — diu el Senyor Totpoderós —; convertiré en fum els teus carros, i l’espasa devorarà els teus lleonets; acabaré amb la rapinya que hi ha al país, i no se sentirà més la veu dels teus ambaixadors!”

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →