Nahum 3

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 2 Jump to:

1Ai de tu, ciutat sanguinària, tota plena de mentida i violència, que no es cansa del pillatge!

2Espetec de fuets, trepidació de rodes, de cavalls que galopen i de carros que volen!

3Càrrega de cavalleria! Flamejar d’espases! Fulgor de llances! Milers de ferits i piles de morts; cadàvers sense fi i cossos morts que fan d’entre-banc.

4Per culpa de les nombroses fornicacions de la ramera, la formosa encisadora, experta en bruixeries, la que esclavitza les nacions amb les seves fornicacions i els pobles amb les seves fetilleries.

5Aquí em tens, enfrontat a tu — diu el Senyor Totpoderós —; t’alçaré les faldilles fins a la cara, mostraré a les nacions la teva nuesa, i als reialmes, la teva vergonya.

6Abocaré immundícies al teu da-munt, et cobriré de deshonra i et convertiré en un espectacle.

7Tothom qui et vegi fugirà del teu costat dient: “Nínive ha quedat arrasada!” Qui en tindrà compassió? On et buscaré consoladors?

8¿Ets tu millor que Tebes, situada vora el Nil, envoltada de canals, que tenia el mar per baluard i les aigües per muralla?

9Etiòpia i Egipte eren la seva força sense límits; Put i Líbia eren els seus protectors.

10Amb tot, també ella va anar al cap-tiveri, també els seus fills foren rebatuts contra les cantonades dels carrers, i sobre els seus notables es tirà la sort i tots els seus magnats foren engri-llonats.

11També tu hauràs de veure fins a l’embriaguesa, i et sentiràs defallir; també tu hauràs de buscar refugi contra l’enemic.

12Totes les teves ciutadelles seran com figueres carregades de fruits primerencs: quan les sacsegen, cauen a la boca del qui se les vol menjar.

13Guaita la teva tropa: són dones, el que tens dintre teu. Les portes del teu país són obertes de bat a bat als teus enemics, el foc ha devorat les seves tanques.

14Proveeix-te d’aigua per al setge, reforça la teva ciutadella; fica’t al fang, trepitja l’argila, agafa el motlle dels maons.

15Allí et consumirà el foc, l’espasa t’exterminarà, et devorarà com la llagosta. Multiplica’t com el pugó! Multiplica’t com la llagosta!

16Els teus marxants s’havien fet nom-brosos com les estrelles del cel. Com la llagosta canvien la pell i alcen el vol.

17Els teus oficials són com saltarel·les, els teus funcionaris com un eixam de llagostes que acampen entre les tanques en dia de fred; quan surt el sol, se’n van, i ningú no sap on són.

18Els teus pastors dormen, rei d’Assíria, els teus herois jeuen; el teu poble vaga dispers per les muntanyes i ningú no el pot aplegar.

19La teva ferida no té remei, la teva nafra és incurable! Tothom qui senti parlar de tu aplaudirà pel que et passa. Perquè, ¿qui no ha hagut de sofrir la teva maldat contínuament?

← Chapter 2 Jump to: