Zechariah 11

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 10 Jump to: Chapter 12 →

1Obre les teves portes, Líban, i que el foc consumeixi els teus cedres!

2Gemega, xiprer, perquè ha caigut el cedre, han estat abatuts els altius! Ge-megueu, alzines de Basan, que el bosc impenetrable ha estat arrasat!

3Se sent el plany dels pastors, la seva esplendor ha estat destruïda; se sent el rugit dels lleons, l’exuberància del Jordà ha estat arrasada.

4Això diu el Senyor, el meu Déu: “Tingues cura de les ovelles destinades a l’escorxador,

5aquelles que els qui les compren les maten sense cap recança i els qui les venen diuen: Beneït sigui el Senyor, que m’ha enriquit! Ni tan sols els seus pastors en tenen compassió.

6Així jo tampoc no tindré compassió dels habitants del país — diu el Senyor —. Heus aquí que deixaré cadascun a mercè del seu veí i del seu rei; aquests devas-taran el país i jo no els deslliuraré de les seves mans.”

7Jo, doncs, em vaig disposar a pasturar les ovelles destinades a l’escorxador, les més dissortades del ramat. Em vaig preparar dues vares de pastor: a l’una la vaig anomenar Gràcia, i a l’altra, Unió, i vaig posar-me a pasturar les ovelles.

8En un sol mes vaig fer desaparèixer tres pastors, i vaig perdre la paciència amb les ovelles i també elles es van cansar de mi.

9Llavors vaig dir: ‘No us vull pasturar; la que hagi de morir, que mori; la que hagi de perdre’s, que es perdi; i les que quedin, que es mengin les unes a les altres.’

10Vaig agafar la meva vara Gràcia i la vaig trencar per desfer el pacte que ha-via concertat amb totes les tribus.

11Va ser desfet aquell mateix dia, i així els traficants d’ovelles que m’obser-vaven van saber que allò era cosa del Senyor.

12I Jo els vaig dir: ‘Si us sembla bé, doneu-me el meu salari; i si no, deixeu-ho.’ Ells em van pesar el meu salari: trenta peces de plata.

13I el Senyor em va dir: “Tira al tresor del temple aquest esplèndid preu amb què ells m’han avaluat.” Vaig agafar, doncs, les trenta peces de plata i les vaig tirar al tresor del temple del Senyor.

14Després vaig trencar la segona vara, Unió, per desfer la fraternitat entre Judà i Israel.

15El Senyor també em digué: “Equi-pa’t ara amb els estris d’un pastor insensat,

16perquè heus aquí que vaig a suscitar en el país un pastor que no vetllarà per les ovelles perdudes; no buscarà les es-garriades, no guarirà les ferides i no alimentarà les sanes, sinó que es menjarà la carn de les grasses i fins els arrencarà les peülles.

17Ai del pastor inútil que abandona el ramat! Que l’espasa caigui sobre el seu braç i sobre el seu ull dret! Que el seu braç s’assequi del tot i que el seu ull li quedi completament cec!”

← Chapter 10 Jump to: Chapter 12 →