Deuteronomy 14

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 13 Jump to: Chapter 15 →

1»Vosaltres sou fills del Senyor, el vostre Déu: no us feu incisions ni us afaiteu el front en senyal de dol.

2Tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu: el Senyor t’ha escollit d’entre tots els pobles de la terra perquè siguis la seva heretat preferida.

3»No mengis res d’abominable, res que sigui ritualment impur.

4Els animals que podeu menjar són aquests: el bou, l’anyell, el cabrit,

5el cérvol, la gasela, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, l’antílop, la daina

6i totes les altres bèsties remugants que tenen la peülla partida.

7Però d’aquests animals cal exceptuar el camell, la llebre i el conill, que són remugants però no tenen la peülla partida: considereu-los impurs.

8També el porc, que té la peülla partida però no és remugant, considereu-lo impur. No mengeu la carn d’aquests animals ni toqueu els seus cadàvers.

9»Dels animals que viuen a l’aigua, podeu menjar els que tenen aletes i escates,

10però els que no en tenen, no els mengeu: considereu-los impurs.

11»Podeu menjar qualsevol ocell pur,

12però absteniu-vos de menjar: l’àguila, el trencalòs, el voltor,

13el milà i tota espècie de falcó

15l’estruç, el siboc, la gavina i tota espècie d’esparver;

16la xibeca, el duc, el cigne;

17el mussol, el voltor blanc, el corb marí,

18la cigonya i tota espècie de garsa, la puput i el rat-penat.

19»Considereu impurs tots els insectes alats: no els heu de menjar.

20Podeu menjar, en canvi, els altres animals voladors que siguin purs.

21»No mengeu la carn d’una bèstia morta de mort natural: dóna-la a l’immigrant que resideix a la teva ciutat, i que en mengi, o bé ven-la a un foraster: tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. No coguis un cabridet amb la llet de la seva mare.

22»Donaràs puntualment cada any la desena part de les teves collites.

23A la presència del Senyor, el teu Déu, en el lloc que haurà escollit perquè porti el seu nom, menja-hi la desena part del teu blat, del teu vi i del teu oli, i les primeres cries del teu bestiar gros i menut. Així aprendràs a reverenciar el Senyor, el teu Déu, tota la vida.

24Si el lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom és massa lluny de casa teva i el camí és massa llarg perquè puguis endur-te la desena part de les collites amb què ell t’haurà beneït,

25ven aquesta part i porta els diners al lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit.

26Allà compra tot el que et vingui de gust: bestiar gros o menut, vi o altres begudes alcohòliques, tot el que t’agradi. Menja allà a la presència del Senyor, el teu Déu, i fes festa amb la teva família.

27I no t’oblidis dels levites que resideixen a les teves ciutats; ells no han rebut cap porció de la teva heretat.

28»Cada tres anys separa la desena part de la teva collita d’aquell any i diposita-la dins la teva ciutat.

29Serà per als levites, que no han rebut cap porció de la teva heretat, i per a l’immigrant, l’orfe i la viuda que resideixen allí. Així podran menjar fins a saciar-se. I el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tots els teus treballs.

← Chapter 13 Jump to: Chapter 15 →