Deuteronomy 15

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 14 Jump to: Chapter 16 →

1»Cada set anys, condona els deutes de tothom.

2La condonació es fa així: quan es proclami la condonació dels deutes en honor del Senyor, tothom qui hagi fet un préstec a un altre israelita, un germà seu, li perdonarà el deute i no l’hi reclamarà més.

3Reclama el pagament dels deutes a l’estranger; però allò que hagis prestat al teu germà, perdona-li-ho.

4»No hi ha d’haver pobres entre els teus, ja que el Senyor, el teu Déu, et beneirà abundosament en el país que et dóna en herència perquè el posseeixis;

5cal, però, que escoltis i obeeixis el Senyor, el teu Déu, mirant de posar en pràctica aquest manament que avui et dono.

6El Senyor, el teu Déu, et beneirà, com t’ha promès. Prestaràs a moltes nacions i no hauràs de manllevar-los res. Dominaràs moltes nacions i elles no et dominaran.

7»Quan en una de les ciutats del país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, hi hagi un pobre entre els teus germans, no endureixis el cor, no tanquis la mà al teu germà pobre.

8Obre-li la mà i presta-li generosament tot el que li faci falta.

9Guarda’t de pensar maliciosament dintre teu: “S’acosta l’any setè, l’any de la condonació dels deutes”; guarda’t de mirar-te’l amb duresa i de no voler donar-li res. Ell clamaria al Senyor contra tu, i tu series culpable.

10Dóna-li generosament i no a contracor. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tots els teus treballs i en tot el que emprenguis.

11Mai no faltaran pobres en el país; per això et mano que obris generosament la mà als teus germans, als pobres i necessitats del teu país.

12»Si se’t ven per esclau un germà hebreu, home o dona, et servirà durant sis anys, però al setè deixa’l lliure.

13Quan li donis la llibertat, no l’acomiadis amb les mans buides.

14Proveeix-lo generosament, dóna-li alguna cosa d’allò amb què el Senyor, el teu Déu, t’haurà beneït: ovelles i cabres, gra i vi.

15Recorda que has estat esclau al país d’Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te n’ha alliberat. Per això avui et dono aquest manament.

16»Però si el teu esclau manifesta que no se’n vol anar, perquè t’estima a tu i a la teva família i es troba bé a casa teva,

17agafa un punxó, forada-li l’orella contra la porta, i serà el teu esclau per sempre. I el mateix faràs amb la teva esclava.

18»No et sàpiga greu deixar-lo lliure: en sis anys de treball t’ha fet guanyar el doble del que hauries guanyat amb un jornaler. I el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot allò que facis.

19»Consagra al Senyor, el teu Déu, els primers mascles que neixin del teu bestiar gros i menut; no facis servir la primera cria de les teves vaques per a treballar ni esquilis la primera cria de les teves ovelles.

20Cada any te’ls menjaràs amb la teva família, a la presència del Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit.

21Però si aquests animals fossin coixos o cecs, o tinguessin qualsevol altre defecte, no els sacrifiquis al Senyor, el teu Déu.

22Pots menjar-los a la teva ciutat; tothom sense excepció en podrà menjar, encara que no estigui ritualment pur, com qui menja carn de gasela o de cérvol.

23Però la sang, no la mengis; vessa-la per terra com l’aigua.

← Chapter 14 Jump to: Chapter 16 →