bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
1 Kings 11
1 Kings 11
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 10
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 12 →
1
El rei Salomó va estimar mol-tes dones estrangeres, a més de la filla de faraó: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites.
2
D’aquestes nacions, el Senyor havia dit als fills d’Israel: “No us heu d’ajun-tar amb elles, ni elles s’han d’ajuntar amb vosaltres, perquè amb tota segu-retat decantaran el vostre cor vers els seus déus.” Amb aquestes, doncs, Sa-lomó s’hi va unir amb amor;
3
va arribar a tenir set-centes esposes, com a princeses, i tres-centes concubines, i aquestes dones van fer extraviar el seu cor.
4
I quan Salomó ja era vell, les seves dones van fer decantar el seu cor vers déus estranys, i ja no era íntegre amb el Senyor, el seu Déu, com el cor de David, el seu pare.
5
Va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, ídol abominable dels ammonites.
6
Salomó es va comportar malament als ulls del Senyor, i no va seguir fidelment el Senyor com David, el seu pare.
7
Llavors va edificar, a la muntanya que hi ha enfront de Jerusalem, altars de-dicats a Quemoix, l’abominació de Moab, i a Moloc, l’abominació dels fills d’Ammon.
8
Va fer el mateix per a totes les seves dones estrangeres, que cremaven en-cens i oferien sacrificis als seus déus.
9
El Senyor es va enutjar contra Salo-mó, perquè el seu cor s’havia apartat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut per dues vegades
10
i li havia ordenat que no seguís altres déus, però ell no va obeir allò que el Senyor li havia manat.
11
Per això el Senyor digué a Salomó: “Ja que t’has portat així, i no has guardat el meu pacte i els estatuts que jo t’havia prescrit, arrancaré la sobirania de les teves mans i la donaré a un servent teu.
12
Si bé, per amor del teu pare David, el meu servent, això no ho faré en vida teva; l’arrancaré de les mans del teu fill.
13
Tot i així, no li arrancaré tota la sobirania, sinó que, al teu fill, li conce-diré una tribu, per amor al meu servent David i per amor a Jerusalem, que jo he escollit.”
14
Llavors el Senyor va fer que s’alcés un enemic contra Salomó: l’edomita Adad, del llinatge reial d’Edom.
15
Perquè, en l’atac de David contra Edom, quan Joab, el comandant de l’exèrcit, va pujar a enterrar els morts, després de matar tots els homes d’Edom,
16
(ja que Joab, amb tots els israelites, va estar-se allí sis mesos, fins que hagué exterminat tots els homes d’Edom),
17
Adad aconseguí de fugir amb alguns edomites d’entre els servidors del seu pare cap a l’Egipte. Llavors Adad era molt petit.
18
Aquests, doncs, sortiren de Madian i van arribar a Paran. Van prendre amb ells alguns homes de Paran i van anar a l’Egipte, al faraó, rei d’aquell país, que li va donar asil, li va assignar manutenció i li va donar terres.
19
I Adad va trobar gràcia als ulls del faraó, de tal manera que fins i tot li concedí per muller la germana de la seva pròpia muller, la germana de la reina Tahpenés.
20
La germana de Tahpenés li va infan-tar un fill, Guenubat, que Tahpenés va criar al palau del faraó, entre els fills del faraó.
21
Però, així que Adad va saber, a l’Egipte, que David reposava amb els seus avantpassats i que Joab, el comandant de l’exèrcit, era mort, va demanar al faraó: “Deixa’m anar a la meva terra.”
22
Però el faraó li respongué: “Què et falta al meu costat, perquè vulguis mar-xar a la teva terra?” Adad va contestar: “No em falta res. Però et prego que em deixis marxar.”
23
Per altra banda, Déu va alçar un altre enemic a Salomó: Rezon, fill d’Eliadà, que havia fugit d’Adadèzer, rei de Sobà, el seu sobirà.
24
Havia reunit al seu costat uns quants homes i s’havia fet cap d’una banda, quan David va derrotar els de Sobà. Van anar a Damasc, s’hi van establir i se’n van apoderar.
25
Aquest va ser enemic d’Israel durant tota la vida de Salomó, i va ser un mal afegit al d’Adad, perquè odiava Israel i va regnar sobre Síria.
26
També Jeroboam, servidor de Salo-mó, es va rebel·lar contra el rei. Era fill de Nebat, efratita de Seredà, i la seva mare era viuda i es deia Seruà.
27
La causa que es rebel·lés contra el rei va ser aquesta: Salomó construïa el terraplè per a tancar la bretxa de la ciutat de David, el seu pare,
28
i aquest Jeroboam era fort i decidit, i veient Salomó que aquell jove era molt actiu, el va nomenar capatàs dels treba-lladors de la casa de Josep.
29
Succeí, per aquell temps, que Jeroboam sortia de Jerusalem i es va trobar pel camí el profeta Ahià, de Siló, que portava un mantell nou. Tots dos es tro-baven sols al camp.
30
Llavors Ahià prengué el mantell nou que portava i el va esquinçar en dotze trossos,
31
i digué a Jeroboam: “Pren per a tu deu trossos, perquè el Senyor, Déu d’Is-rael, diu això: Mira, esquinçaré el reial-me de les mans de Salomó, i a tu te’n donaré deu tribus.
32
Només una sola tribu quedarà per a ell, per amor al meu servent David i per amor a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit d’entre totes les tribus d’Israel.
33
Perquè m’han deixat a mi i han ado-rat Astarte, la deessa dels sidonis, Que-moix, el déu de Moab, i Milcom, déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins complint el que és recte als meus ulls, els meus estatuts i les meves lleis com David, el seu pare.
34
No obstant, no prendré tot el reialme de la seva mà, sinó que el mantindré com a príncep tots els dies de la seva vida, per amor a David, el meu servent, que jo vaig escollir i que va guardar els meus manaments i els meus estatuts,
35
però prendré el reialme de la mà del seu fill; i d’ell, te’n donaré a tu deu tribus.
36
Amb tot, al seu fill li deixaré una tribu, a fi que el meu servent David tingui una llàntia perpètuament davant meu a Jerusalem, la ciutat que he es-collit per posar-hi el meu nom.
37
Et prendré, doncs, i regnaràs sobre tot el que la teva ànima desitgi i seràs sobirà d’Israel.
38
I serà que si obeeixes tot allò que et mani, si segueixes els meus camins i practiques allò que és recte als meus ulls, guardant els meus estatuts i els meus manaments, tal com ho va fer David, el meu servent, llavors jo seré amb tu, edificaré per a tu una casa perdurable, com la hi vaig edificar a David, i et donaré Israel.
39
Així humiliaré la descendència de David, però no per sempre.”
40
Salomó va intentar matar Jeroboam, però Jeroboam es va alçar i va fugir cap a l’Egipte, prop de Xixac, rei d’Egipte, i s’hi va quedar fins a la mort de Salomó.
41
La resta de la història de Salomó, tot el que va fer i la seva saviesa, ¿no consta ja en el llibre dels fets de Salomó?
42
El temps que Salomó va regnar a Jerusalem, sobre tot Israel, van ser qua-ranta anys.
43
Després Salomó va dormir amb els seus avantpassats i fou enterrat a la ciutat de David, el seu pare; i Roboam, el seu fill, va regnar en lloc seu.
← Chapter 10
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 12 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22