1 Kings 13

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 12 Jump to: Chapter 14 →

1Succeí que un home de Déu, per revelació del Senyor, va arribar de Judà a Betel quan Jeroboam era junt a l’altar per cremar l’encens,

2i va clamar contra l’altar, per revelació del Senyor, dient: “Altar, altar! Això diu el Senyor: Heus aquí que ha de néixer un fill de la casa de David, anomenat Josies, que damunt teu immolarà els sacerdots dels llocs alts que cremen l’encens sobre tu, i damunt teu seran cremats ossos humans.”

3I aquell mateix dia va donar aquest senyal: “Aquest és el senyal que el Senyor ha dit: L’altar s’esberlarà, i les cendres que hi ha damunt seu s’escam-paran.”

4Així que el rei va sentir l’oracle que l’home de Déu proclamava contra l’al-tar de Betel, va estendre la mà per da-munt l’altar cridant: “Agafeu-lo!”, però la mà que havia estès contra ell li va quedar rígida, i no podia enretirar-la.

5I l’altar es va esberlar i la cendra de l’altar es va escampar, segons el senyal que l’home de Déu havia donat per revelació del Senyor.

6Llavors el rei digué a l’home de Déu: “Et demano que supliquis al Senyor, el teu Déu, i que preguis per mi, perquè restableixi la meva mà.” Aquell home de Déu va suplicar al Senyor i la mà del rei fou restablerta, quedant tal com era abans.

7El rei digué a l’home de Déu: “Vine amb mi a casa, que et reconfortaràs; i et vull fer un obsequi.”

8Però l’home de Déu va contestar al rei: “Ni que em donessis la meitat de la teva hisenda no vindria amb tu, ni menjaria ni beuria aigua en aquest lloc,

9perquè així m’ho ha manat el Senyor, per revelació, dient-me: No menjaràs res ni beuràs aigua ni tornaràs pel camí d’anada.”

10I se’n va anar per un altre camí, i no va tornar per la mateixa ruta que havia pres per anar a Betel.

11Hi havia un profeta ancià que vivia a Betel, i els seus fills anaren a contar-li tot el que havia fet l’home de Déu aquell dia a Betel. També van referir al seu pare les paraules que havia dit al rei.

12Llavors el seu pare va preguntar: “Per quin camí se n’ha anat?” I els seus fills li van indicar el camí que havia pres l’home de Déu que havia vingut de Judà.

13Llavors ell digué als seus fills: “Prepareu-me l’ase.” Li van ensellar l’ase i ell hi va muntar.

14Se’n va anar darrere l’home de Déu i el va trobar assegut sota d’un arbre, i li digué: “¿Ets tu l’home de Déu que ha vingut de Judà?” Ell respongué: “Jo mateix.”

15Llavors ell li proposà: “Vine amb mi a casa i menjaràs alguna cosa.”

16Però ell respongué: “No puc anar amb tu ni acompanyar-te. No menjaré res ni beuré aigua, amb tu, en aquest lloc,

17perquè se m’ha ordenat per revelació del Senyor: No menjaràs res ni beuràs aigua en aquell lloc, ni tornaràs pel camí d’anada.”

18L’altre replicà: “Jo també sóc profeta, com tu, i un àngel m’ha parlat, per revelació del Senyor, i m’ha dit: Fes que torni amb tu a casa teva perquè mengi alguna cosa i begui aigua”; però li mentia.

19Se’n tornà, doncs, amb ell i va men-jar i beure aigua a casa seva.

20I mentre eren asseguts a taula, el profeta que l’havia fet tornar tingué una revelació del Senyor,

21i en veu alta digué a l’home de Déu que havia vingut de Judà: “Això diu el Senyor: Per haver estat desobedient a l’ordre del Senyor, i per no haver guar-dat el manament que el Senyor, el teu Déu, t’havia imposat,

22sinó que has tornat enrere i has men-jat i begut aigua en aquest lloc, del qual et vaig dir: ‘no hi menjaràs res ni hi beuràs aigua’, el teu cadàver no entrarà al sepulcre dels teus pares.”

23Després de menjar i beure, l’ancià va ensellar l’ase per al profeta que ell havia fet tornar,

24i aquest va marxar. Pel camí va topar amb un lleó que el va matar, i el seu cadàver va quedar estès al camí. L’ase es va quedar dret al seu costat, i el lleó també es va quedar al costat del cos mort.

25Uns homes que passaven van veure el cos mort estès al camí i el lleó al costat del cos, i van anar a explicar-ho a la ciutat on vivia el profeta ancià.

26I quan el profeta que l’havia fet tornar del camí ho va saber, digué: “És aquell home de Déu que va desobeir l’ordre del Senyor. Per això l’ha lliurat al lleó, que l’ha destrossat i l’ha mort, segons la paraula que el Senyor li havia dit.”

27I, dirigint-se als seus fills, els digué: “Prepareu-me l’ase.” L’hi van ensellar,

28i ell va marxar. Va trobar el cos de l’altre estès al camí, amb l’ase i el lleó que estaven al costat del cadàver. El lleó no havia devorat el mort ni havia des-trossat l’ase.

29Aquell profeta va alçar el cos de l’home de Déu, el va carregar damunt l’ase i se l’endugué. El profeta ancià va anar a la ciutat per fer-li el dol i sepultar-lo.

30Va posar el cos al seu propi sepulcre i li van fer el dol planyent-lo així: “Ai, germà meu!”

31Un cop sepultat, digué als seus fills: “Quan jo em mori, enterreu-me al sepulcre on l’home de Déu és enterrat. Feu descansar els meus ossos al costat dels seus ossos.

32Perquè sens dubte es complirà la paraula que per revelació del Senyor ell va proclamar contra l’altar que hi ha a Betel i contra tots els llocs alts que hi ha a les ciutats de Samaria.”

33Malgrat aquest fet, Jeroboam no es va apartar del seu mal camí, sinó que va tornar a constituir d’entre el comú del poble sacerdots per als llocs alts. A qualsevol que li semblava, l’investia com a sacerdot dels llocs alts.

34Aquest comportament dugué el pecat a la casa de Jeroboam, i per això fou destruïda i esborrada de damunt la terra.

← Chapter 12 Jump to: Chapter 14 →