1 Kings 4

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 3 Jump to: Chapter 5 →

1Salomó va ser rei de tot Israel,

2i aquests van ser els seus funcio-naris: Azariahu, fill de Sadoc, sacerdot;

3Elihòref i Ahià, fills de Xixà, secretaris; Josafat, fill d’Ahilud, cronista;

4Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandant de l’exèrcit; Sadoc i Abiatar, sacerdots;

5Azariahu, fill de Natan, superintendent; Zabud, fill del sacerdot Natan, conseller reial;

6Ahixar, majordom del palau; i Ado-ram, fill d’Abdà, era el cap del reclu-tament.

7Salomó tenia, en tot Israel, dotze prefectes encarregats de proveir les neces-sitats del rei i la seva casa. A cada un li pertocava el subministrament un mes a l’any.

8Aquests són els seus noms: Ben Hur, a la muntanya d’Efraïm.

9Ben Dèquer, a Macàs, a Xaalbim, a Betxèmeix i a Elon de Bethanan.

10Ben Hèssed, a Arubot; d’ell era Socó i tota la regió d’Hèfer.

11Ben Abinadab, casat amb Tafat, filla de Salomó, tenia tota la regió alta de Dor.

12Baanà, fill d’Ahilud, tenia Tanac, Meguidó i tot el Betxean, que és al cos-tat de Jizreel, des de Betxean fins a Abel-Meholà, més enllà de Jocneam.

13Ben Guèber, a Ramot-Galaad; tenia les viles de Jaïr, fill de Manassès, que són a Galaad; també era seva la regió d’Argob, al Basan: seixanta grans ciu-tats, amb muralles i forrellats de bronze.

14Ahinadab, fill d’Idó a Mahanaim.

15Ahimaas, a Neftalí; aquest també prengué per muller una filla de Salomó, Basmat.

16Baanà, fill d’Huixai, a Aser i Alot.

17Jehoxafat, fill de Parúah, a Issacar.

18Ximí, fill d’Elà, a Benjamí.

19Guèber, fill d’Urí, a la regió de Ga-laad, el país de Sehon, rei dels amor-reus, i d’Og, rei de Basan. A més, hi havia un superintendent per a tot el país.

20Judà i Israel eren nombrosos com la sorra de la vora del mar. Menjaven, be-vien i estaven contents.

21I Salomó dominava sobre tots els reialmes, des del riu Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d’Egip-te. Tots van ser tributaris i vassalls seus, mentre ell visqué.

22La provisió diària per a Salomó era de trenta càrregues de flor de farina i seixanta càrregues de farina ordinària;

23deu vedells engreixats, vint vedells de pastura i cent ovelles, sense comptar els cérvols, les gaseles, les daines i l’aviram de cria.

24Ell dominava tota la regió d’aquesta part del riu Eufrates, des de Tifsah fins a Gaza, sobre tots els reis d’aquesta banda del riu, i havia pacificat tot el territori al seu voltant.

25Així Judà i Israel vivien en seguretat, cadascun sota la seva parra i sota la seva figuera, des de Dan fins a Beerxeba, durant tots els dies de Salomó.

26Salomó tenia quatre mil estables per als cavalls dels seus carros i dotze mil cavalls de sella.

27Aquells prefectes proveïen per al rei Salomó i per a tots els qui vivien de la seva manutenció, cadascun el mes que li tocava, procurant que no faltés res.

28Portaven també l’ordi i la palla per als cavalls de tir i per als de muntar, al lloc on ell estigués, cadascun el torn que li corresponia.

29Déu va concedir a Salomó una sa-viesa i una intel·ligència molt grans, junt amb un cor tan ample com la sorra que hi ha a la vora del mar.

30La saviesa de Salomó superava la de tots els fills de l’Orient i tota la saviesa d’Egipte.

31Fou més savi que cap altre home: més que Etan, l’ezrahita, que Eman, que Calcol i Dardà, fills de Mahol; i la seva fama es va estendre per totes les nacions del voltant.

32Salomó va pronunciar tres mil pro-verbis, i els seus càntics foren mil cinc.

33Va dissertar sobre els arbres, des del cedre del Líban fins a l’hisop que brota de la paret. També va tractar dels ani-mals, les aus, els rèptils i els peixos.

34De tots els pobles venien per escoltar la saviesa de Salomó, de part de tots els reis de la terra que havien sentit parlar de la seva saviesa.

← Chapter 3 Jump to: Chapter 5 →