2 Chronicles 1

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

Jump to: Chapter 2 →

1Salomó, fill de David, es va afer-mar en el seu reialme, i el Senyor, el seu Déu, era amb ell i el va engrandir extraordinàriament.

2Salomó va parlar a tot Israel: als comandants de milers i de centenars, als jutges i a tots els prínceps de tot Israel, caps de família.

3Després, Salomó, acompanyat de tota l’assemblea, va anar al lloc alt que hi havia a Gabaon, perquè allà hi havia el tabernacle de la reunió de Déu que Moi-sès, servent del Senyor, havia construït al desert.

4Quant a l’arca de Déu, David l’havia traslladada des de Quiriat-Jearim al lloc que li havia preparat, perquè li havia muntat un tabernacle a Jerusalem.

5Però l’altar de bronze que havia fet Bessalel, fill d’Urí, fill d’Hur, era allí davant el tabernacle del Senyor. Salomó i l’assemblea van anar-hi a consultar el Senyor.

6Salomó va pujar davant el Senyor, a l’altar de bronze que era prop del tabernacle de reunió, i va oferir-hi mil holocaustos.

7Aquella mateixa nit, Déu s’aparegué a Salomó i li digué: “Demana el que vols que et doni.”

8Salomó respongué a Déu: “Tu has tingut una gran benevolència amb el meu pare David, i a mi m’has fet rei en lloc d’ell.

9Ara, Senyor Déu, que es compleixi la promesa que tu has fet a David, el meu pare, ja que m’has constituït rei sobre un poble tan nombrós com la pols de la terra.

10Dóna’m saviesa i enteniment perquè sàpiga conduir-me davant d’aquest poble; sinó, qui seria capaç de jutjar aquest poble tan nombrós?”

11El Senyor respongué a Salomó: “Ja que és això el que el teu cor vol, i no has demanat riqueses, ni possessions, ni honors, ni la mort dels teus enemics, ni tampoc no has demanat llarga vida, sinó que has demanat, per a tu, saviesa i en-teniment per a jutjar el meu poble, sobre el qual t’he fet rei,

12la saviesa i l’enteniment et són con-cedits; i a més et donaré riqueses, pos-sessions i honors com no han tingut els reis anteriors a tu ni tindrà cap dels que vindran després de tu.”

13Tot seguit, Salomó, des del tabernacle de reunió, en el lloc alt de Gabaon, va tornar a Jerusalem i regnà sobre Israel.

14Salomó va reunir carros i cavalls. Va arribar a tenir mil quatre-cents carros i dotze mil genets, que va distribuir entre les ciutats dels carros i prop del rei, a Jerusalem.

15I el rei va fer que, a Jerusalem, la plata i l’or fossin tan abundants com les pedres. També va fer que la fusta de cedre fos tan abundant com els sicòmors que hi ha a la Xefelà.

16Els cavalls que tenia Salomó prove-nien d’Egipte i de Quevé, perquè els comerciants del rei els compraven a Quevé al comptat.

17Un carro procedent d’Egipte s’ex-portava per sis-cents sicles de plata, i un cavall, per cent cinquanta. Per mitjà seu, també eren adquirits pels reis dels hitites i pels reis de Síria.

Jump to: Chapter 2 →