2 Chronicles 2

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →

1Salomó es va proposar d’edificar un temple al nom del Senyor i un palau reial per a ell mateix.

2Va destinar setanta mil traginers i vuitanta mil picapedrers a les mun-tanyes, i tres mil sis-cents encarregats per a dirigir-los.

3Després Salomó va enviar aquest missatge a Hiram, rei de Tir: “Fes amb mi el mateix que vas fer amb David, el meu pare, al qual vas enviar fusta de cedre per a l’edificació de la casa que havia d’habitar.

4Et faig saber que jo em proposo d’edificar un temple al nom del Senyor, el meu Déu, per consagrar-lo a ell, per cremar-hi encens aromàtic, per tenir-hi l’ofrena perpètua de la proposició i per oferir-hi els holocaustos del matí i del vespre, dels dissabtes, dels novilunis i de les festes solemnes del Senyor, el nostre Déu. Aquesta és una obligació perpètua per a Israel.

5El temple que vull edificar ha de ser gran, perquè el nostre Déu és el més gran de tots els déus.

6Si bé, ¿hi haurà algú capaç de cons-truir-li un temple, si ni el mateix cel ni el cel del cel no el poden contenir? I qui sóc jo per a construir-li un temple, ni que sigui només per cremar-hi encens davant d’ell?

7Ara, doncs, envia’m un artesà expert a treballar l’or, la plata, el bronze i el ferro, la porpra escarlata, el carmesí i la porpra violeta. Que sàpiga també escul-pir tota mena de baixos relleus, perquè col·labori amb els artesans que va con-tractar David, el meu pare, i que jo tinc amb mi a Judà i a Jerusalem.

8I també envia’m, des del Líban, fusta de cedre, d’avet i de sàndal, perquè jo sé que els teus súbdits són experts tallant arbres del Líban. Mira, els meus servidors col·laboraran amb els teus servidors

9per fornir-me de fusta en abundància, perquè el temple que vull construir ha de ser gran i esplendorós.

10Jo posaré per al sosteniment dels teus servents que han de tallar els arbres: vint mil càrregues de blat, vint mil càrregues d’ordi, vint mil gerres de vi i vint mil gerres d’oli.”

11Hiram, el rei de Tir, va contestar per mitjà d’una carta que va trametre a Salomó: “És per l’amor que el Senyor té al seu poble, que t’ha posat com a rei sobre ells.”

12Seguia dient Hiram: “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que ha fet el cel i la terra, perquè ha donat al rei David un fill savi, intel·ligent, prudent i assenyat, que edificarà un temple al Senyor i un palau reial.

13Ara, doncs, et faig venir un home ple de coneixements que es diu Hiram-Abí.

14És fill d’una dona de la tribu de Dan i el seu pare era un home de Tir. Sap treballar l’or i la plata, el bronze, el ferro, la pedra, la fusta, la porpra escar-lata i la violeta, el lli i el carmesí; sap gravar tota mena de baixos relleus i executarà qualsevol projecte que li sigui encomanat, en col·laboració amb els teus artesans i els artesans del meu senyor David, el teu pare.

15Per tant, el blat, l’ordi, l’oli i el vi que ha promès el meu senyor, el pot enviar als seus servidors.

16Per la nostra part, tallarem troncs del Líban, en la quantitat que necessitis, i te’ls portarem en rais per mar fins a Jafa, i tu te’ls enduràs a Jerusalem.”

17Salomó va fer el cens de tots els forasters residents a Israel, segons el cens que havia fet el seu pare David, i el nombre va arribar a cent cinquanta-tres mil sis-cents.

18D’aquests, en va destinar setanta mil a traginers, vuitanta mil a picapedrers, a la muntanya, i tres mil sis-cents els va posar a dirigir la gent que treballava.

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →