bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
2 Chronicles 21
2 Chronicles 21
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 20
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 22 →
1
Josafat s’adormí amb els seus avantpassats i fou enterrat amb ells, a la ciutat de David, i en lloc d’ell, va regnar el seu fill Joram.
2
Els seus germans, fills de Josafat, van ser: Azarià, Jehiel, Zecariahu, Azariahu, Micael i Xefatiahu. Tots aquests eren fills de Josafat, rei de Judà,
3
i el seu pare els havia fet grans donacions de plata, or, i objectes precio-sos, a més de ciutats fortificades a Judà; però el reialme l’havia deixat a Joram, perquè era el primogènit.
4
Joram prengué possessió del reialme del seu pare, però, quan s’hi hagué con-solidat, va fer matar a fil d’espasa tots els seus germans, i també alguns digna-taris d’Israel.
5
Joram tenia l’edat de trenta-dos anys quan va començar a regnar, i va regnar vuit anys a Jerusalem.
6
Va seguir el camí dels reis d’Israel, tal com actuava la casa d’Acab, perquè s’havia casat amb una filla d’ell. Va fer, doncs, allò que és dolent als ulls del Senyor.
7
Però el Senyor no va voler destruir la casa de David, per raó del pacte que havia fet amb David, segons la promesa de conservar-li una llàntia perpètuament, a ell i als seus fills.
8
En temps de Joram, Edom es va re-bel·lar contra la dominació de Judà i es va proclamar un rei propi.
9
Llavors Joram va passar cap allà amb els seus oficials i els seus carros de guerra. A la nit es va alçar i va batre els edomites, que l’havien encerclat junt amb els oficials dels carros.
10
Tot i així, Edom aconseguí indepen-ditzar-se del domini de Judà fins al dia d’avui. Per aquell mateix temps, també Libnà es va rebel·lar contra la domina-ció de Judà, perquè Joram havia abandonat el Senyor, el Déu dels seus avant-passats.
11
A més d’això, Joram va construir llocs alts a les muntanyes de Judà i va induir els habitants de Jerusalem a ser infidels; i va desencaminar Judà.
12
Llavors li va arribar un escrit del profeta Elies que deia: “Això diu el Senyor, el Déu de David, el teu avant-passat: Per no haver seguit els camins del teu pare Josafat, ni els camins d’Asà, rei de Judà,
13
sinó que has seguit el camí dels reis d’Israel, i has induït els de Judà i els habitants de Jerusalem a prostituir-se, de la mateixa manera que els va induir la casa d’Acab, i també perquè has de-gollat els teus germans, la família del teu pare, que eren millors que no pas tu,
14
heus aquí que el Senyor castigarà amb un flagell terrible el teu poble, els teus fills, les teves dones i tota la teva hisenda.
15
Fins tu mateix patiràs moltes malal-ties, i una afecció a les entranyes tan forta que fins els budells et sortiran a fora a causa de la malaltia, dia rere dia.”
16
Llavors el Senyor va incitar contra Joram l’hostilitat dels filisteus i dels àrabs, veïns dels cuixites.
17
Aquests van pujar contra Judà, el van ocupar per la força i se’n van endur totes les riqueses que van trobar al palau del rei, així com els seus fills i les seves dones; no li van deixar cap fill, tret de Jehoahaz, el seu fill petit.
18
Després de tot això, el Senyor va ferir Joram amb una malaltia incurable dels budells
19
que li va durar dies i dies fins que, al cap de dos anys, li van sortir els bu-dells a fora de resultes de la malaltia; i va morir enmig d’un gran patiment. El poble no li va encendre cap foguera, com n’havia encès als seus antecessors.
20
Tenia l’edat de trenta-dos anys quan va començar a regnar, i va regnar vuit anys a Jerusalem. Se’n va anar sense que ningú ho lamentés. El van enterrar a la ciutat de David, però no als sepulcres dels reis.
← Chapter 20
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 22 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36