Deuteronomy 7

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 6 Jump to: Chapter 8 →

1“Quan el Senyor, el teu Déu, t’hau-rà introduït a la terra on vas per prendre’n possessió, i haurà expulsat moltes nacions de davant teu: els hitites, els guirgaixites, els amorreus, els cana-neus, els perizites, els hivites i els jebu-seus, set nacions més nombroses i més fortes que tu,

2i quan el Senyor, el teu Déu, les haurà posades a les teves mans i tu les hauràs derrotades, les lliuraràs a l’extermini sagrat; no hi faràs cap mena de pacte ni en tindràs compassió.

3No emparentaràs amb ells. No dona-ràs la teva filla al seu fill, ni prendràs la seva filla per al teu fill;

4perquè desviaran el teu fill de l’obe-diència a mi i donaran culte a déus es-tranys, provocant que s’encengui la ira del Senyor contra tu, i ben aviat seràs destruït.

5Tot al contrari, el que heu de fer amb ells és això: enderrocareu els seus altars, esmicolareu les seves estàtues, tallareu els seus troncs sagrats i cremareu les seves escultures.

6Perquè tu ets un poble consagrat per al Senyor, el teu Déu. A tu et va escollir el Senyor, el teu Déu, perquè siguis el seu poble, propietat preuada entre tots els pobles que hi ha sobre la superfície de la terra.

7No és perquè fóssiu vosaltres més nombrosos que tots els altres pobles que el Senyor us ha estimat i us ha escollit, que més aviat sou el més petit d’entre tots els pobles,

8sinó que ha estat per l’amor que el Senyor us té i per guardar el jurament que va fer als vostres avantpassats, que el Senyor us ha tret amb mà forta i us ha redimit de la casa d’esclavatge, del poder del faraó, el rei d’Egipte.

9Reconeix, doncs, que el Senyor, el teu Déu, és el Déu veritable, el Déu fidel, que manté el pacte i la misericòr-dia, fins a mil generacions, amb aquells qui l’estimen i guarden els seus manaments,

10mentre que a aquells qui l’odien els paga en la pròpia cara el que mereixen, exterminant-los. No serà remís amb aquell qui l’odia; en la pròpia cara li pagarà el que mereix.

11Guarda, doncs, els manaments, els estatuts i les lleis que avui t’ordeno que compleixis.

12I serà que, per haver atès aquestes lleis, haver-les guardat i posat en pràctica, el Senyor, el teu Déu, mantindrà amb tu el pacte i la misericòrdia que va prometre sota jurament als teus avantpassats.

13T’estimarà, et beneirà i et multipli-carà, beneirà el fruit de les teves en-tranyes, el producte de la teva terra, el teu blat, el teu vi, el teu oli, les cries de les teves vaques i les cries dels teus ramats, a la terra que va jurar als teus avantpassats que et donaria.

14Seràs beneït més que tots els pobles; no hi haurà cap home ni cap dona estèril entre els teus, ni entre el teu bestiar.

15El Senyor apartarà de tu tota malaltia; no deixarà que caigui damunt teu cap d’aquelles plagues malignes d’Egip-te que tu ja coneixes, sinó que les des-carregarà sobre els teus enemics.

16Has de destruir totes les nacions que el Senyor, el teu Déu, posarà a les teves mans. No te les has de mirar amb llàs-tima, ni has de donar culte als seus déus; seria un parany per a tu.

17Si penses en el teu cor: Aquests pobles són més nombrosos que jo; com els podré expulsar?

18No els tinguis por; recorda’t bé del que va fer el Senyor, el teu Déu, al faraó i a tot l’Egipte,

19les grans proves que han vist els teus ulls, els senyals i prodigis, la mà forta i el braç potent amb què el Senyor, el teu Déu, te’n va treure. Igualment farà el Senyor, el teu Déu, amb tots els pobles que ara tems.

20Que també el Senyor, el teu Déu, enviarà contra ells tàvecs fins que des-apareguin els supervivents i els qui s’amaguin de la teva presència.

21No els tinguis por, perquè enmig teu hi ha el Senyor, el teu Déu, Déu gran i temible.

22El Senyor, el teu Déu, a poc a poc anirà traient de davant teu aquestes nacions; no les podràs exterminar ràpi-dament, a fi que no es multipliquin con-tra tu les feres del camp,

23sinó que, el Senyor, el teu Déu, te les posarà a les mans i les omplirà de gran consternació fins que siguin des-truïdes.

24També farà caure a les teves mans els seus reis, i esborraràs el seu nom de sota la capa del cel; ningú no podrà plantar-te cara quan tu els destrueixis.

25Cremaràs al foc les imatges dels seus déus, i no cobejaràs la plata i l’or que les cobreix ni t’ho apropiaràs, perquè no et siguin un parany, ja que això és una abominació per al Senyor, el teu Déu.

26No fiquis a casa teva cap cosa abominable, perquè et faries anatema igual que ella. Detesta-les en absolut i abomina-les totalment, perquè són ana-tema.”

← Chapter 6 Jump to: Chapter 8 →