Deuteronomy 9

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 8 Jump to: Chapter 10 →

1“Escolta Israel: Avui passaràs el Jordà per entrar a conquerir nacions més grans i més fortes que tu, amb grans ciutats emmurallades fins al cel,

2un poble nombrós i gent d’elevada estatura, els fills dels anaquites, que ja coneixes i dels quals has sentit dir: Qui podrà resistir davant dels fills d’Anac?

3Però cal que sàpigues avui que és el Senyor qui passarà davant teu com un foc devastador; ell els destruirà i els sotmetrà davant teu perquè els puguis expulsar i els exterminis ràpidament, com t’ha promès el Senyor.

4Quan el Senyor, el teu Déu, els haurà expulsat del teu davant, no diguis dintre teu: És per la meva integritat que el Senyor m’ha dut a posseir terra, perquè, de fet, és per la pròpia maldat d’aquelles nacions que el Senyor les expulsa de davant teu.

5No és pas per la teva integritat ni per la rectitud del teu cor que entres a pos-seir la seva terra; és per les perversitats d’aquestes nacions que el Senyor, el teu Déu, les desposseeix davant teu, i per complir la promesa que el Senyor va jurar als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob.

6Entén bé que no és per la teva inte-gritat que el Senyor, el teu Déu, et dóna la possessió d’aquesta terra excel·lent, ja que tu ets un poble tossut i rebel al jou.

7Fes memòria, i no te n’oblidis mai, que al desert vas provocar el Senyor, el teu Déu. Des del dia que vau sortir de la terra d’Egipte fins que vau arribar en aquest lloc, heu estat rebels al Senyor.

8A l’Horeb vau provocar el Senyor; tant, que el Senyor es va indignar contra vosaltres fins al punt de voler destruir-vos.

9Quan jo vaig pujar a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules del pacte que el Senyor havia fet amb vosaltres, vaig estar a la muntanya quaranta dies i quaranta nits, sense menjar pa ni beure aigua.

10I el Senyor em va donar les dues taules de pedra escrites amb el dit de Déu, i que contenien totes les paraules que el Senyor us havia adreçat a la muntanya, des del mig del foc, el dia de l’assemblea.

11Al cap dels quaranta dies i les qua-ranta nits, el Senyor em va donar les dues taules de pedra, les taules del pacte.

12El Senyor em digué: Alça’t, baixa de pressa d’aquí, perquè el teu poble que vas treure d’Egipte s’ha corromput. Ben aviat s’han apartat del camí que jo els havia prescrit; s’han fabricat una imatge de fosa.

13El Senyor em digué: M’he fixat en aquesta gent i m’adono que és un poble tossut i rebel al jou.

14Deixa’m que els destrueixi i esborri el seu nom de sota la capa del sol, i faré de tu una nació més forta i més gran que no pas ells.

15Llavors em vaig girar i vaig comen-çar a baixar de la muntanya, tota abran-dada de foc, duent a les mans les dues taules del pacte.

16Quan vaig mirar, vaig veure que ha-víeu pecat contra el Senyor, el vostre Déu: us havíeu fabricat un vedell de fosa; ben aviat us havíeu apartat del ca-mí que el Senyor us havia prescrit.

17Aleshores vaig agafar les dues taules i amb les dues mans les vaig llençar, trencant-les davant els vostres ulls.

18Després em vaig postrar davant el Senyor, i, com l’altra vegada, vaig estar quaranta dies i quaranta nits sense men-jar pa ni beure aigua, a causa del gran pecat que havíeu comès fent allò que és dolent als ulls del Senyor, provocant la seva ira;

19perquè m’esfereïa la còlera i el furor amb què el Senyor s’havia indignat con-tra vosaltres, fins al punt de voler des-truir-vos. Però també aquest cop em va escoltar el Senyor.

20També contra Aaron es va indignar el Senyor amb violència, fins al punt de voler-lo exterminar, però també en aquell cas vaig intercedir per ell.

21Després vaig agafar el vostre objecte pecaminós, el vedell que havíeu fabricat, i el vaig tirar al foc, el vaig esmi-colar i el vaig moldre fins a fer-lo pols, i vaig llençar la seva pols al torrent que baixa de la muntanya.

22També a Taberà, i a Massà, i a Qui-brot-Ataavà provocàreu el Senyor.

23I quan el Senyor us va enviar de Cadeix-Barnea i us digué: Pugeu a con-querir la terra que us dono, us vau re-bel·lar contra la paraula del Senyor, el vostre Déu, i no el vau creure ni vau escoltar la seva veu.

24Heu estat rebels contra el Senyor des del dia que us vaig conèixer.

25Aleshores em vaig agenollar davant el Senyor i vaig estar aquests quaranta dies i quaranta nits prosternat, perquè el Senyor havia parlat de destruir-vos,

26i vaig pregar al Senyor dient: Senyor, Déu Etern, no destrueixis el teu poble, la teva heretat que vas redimir amb la teva grandesa, que has tret d’Egipte amb mà poderosa!

27Recorda’t dels teus servents, Abraham, Isaac i Jacob. No tinguis en comp-te l’obstinació d’aquest poble ni la seva maldat ni el seu pecat;

28perquè no diguin al país d’on l’has fet sortir: Com que el Senyor no ha po-gut introduir-los a la terra que els havia promès, i per haver-los avorrit, els ha tret per fer-los morir en el desert.

29Ells són el teu poble, la teva heretat, que tu vas treure amb el teu gran poder i el teu braç estès.”

← Chapter 8 Jump to: Chapter 10 →