Deuteronomy 8

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 7 Jump to: Chapter 9 →

1“Tots els manaments que jo us mano avui, procurareu de guardar-los, a fi que visqueu i us multipliqueu i entreu a prendre possessió de la terra que el Senyor va prometre sota jurament als vostres avantpassats.

2Recordaràs tot el camí per on el Senyor, el teu Déu, t’ha portat aquests qua-ranta anys en el desert, a fi d’afligir-te i provar-te per saber el que hi havia al teu cor i si guardaries els seus manaments o no.

3Et va afligir i et va deixar passar fam per després alimentar-te amb aquell mannà que tu no havies conegut, ni ha-vien conegut els teus avantpassats, per fer-te veure que l’home no viu sols de pa, sinó que l’home viu de tot el que surt de la boca del Senyor.

4El teu vestit no s’ha envellit damunt teu, ni el teu peu no s’ha inflat durant aquests quaranta anys.

5Reconeix doncs, de tot cor, que, igual com un home corregeix el seu fill, així mateix et corregeix el Senyor, el teu Déu,

6a fi que guardis els manaments del Senyor, el teu Déu, seguint els seus ca-mins i reverenciant-lo.

7Perquè el Senyor, el teu Déu, et con-dueix a una terra fèrtil, una terra de torrents d’aigua, de fonts i deus que brollen de les valls i les muntanyes;

8terra de blat i d’ordi, de vinyes, figueres i magraners; terra d’oliveres, d’oli i de mel;

9terra on menjaràs el pa sense escassesa i on res no et faltarà; terra que té pedres de ferro i on podràs treure coure de les muntanyes.

10Podràs menjar i atipar-te, i beneiràs el Senyor, el teu Déu, per la bona terra que t’haurà donat.

11Vés en compte de no oblidar el Senyor, el teu Déu, deixant d’observar els seus manaments, les seves lleis i els seus estatuts que jo et dono avui;

12no sigui que, quan hagis menjat i t’hagis atipat, quan t’hagis construït bones cases i t’hi hagis establert,

13quan s’hagin augmentat les teves vaques i els teus ramats, i tinguis plata i or abundants, i tots els teus béns siguin molts,

14el teu cor se’n enorgulleixi i t’oblidis del Senyor, el teu Déu, que t’ha tret de la terra d’Egipte, de la casa de servitud;

15que t’ha conduït a través d’aquell desert gran i terrible, de serps ardents i escorpins, terra àrida, sense aigua, on ell va fer rajar-ne per a tu de la roca dura;

16que en el desert et va alimentar amb el mannà, desconegut pels teus avant-passats, a fi d’afligir-te i provar-te i per fer-te un gran bé més endavant,

17i llavors diguis en el teu cor: El meu poder i la força de les meves mans m’han procurat aquesta riquesa.

18Al contrari, cal que et recordis del Senyor, el teu Déu, perquè ell és qui et dóna força per a obtenir prosperitat, a fi de complir el pacte que va jurar als teus avantpassats, com fins al dia d’avui.

19Però si tu alguna vegada arribessis a oblidar el Senyor, el teu Déu, i anessis darrere altres déus, donant-los culte i adorant-los, declaro avui contra vosaltres que certament sereu destruïts.

20Igual com les nacions que el Senyor ha destruït davant vostre, així desaparei-xereu vosaltres, per no haver escoltat la veu del Senyor, el vostre Déu.”

← Chapter 7 Jump to: Chapter 9 →