Hebrews 12

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 11 Jump to: Chapter 13 →

1Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,

2amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.

3Mediteu, doncs, en aquell qui va su-portar un atac tan fort contra si mateix de part dels pecadors, a fi que no de-falliu ni sigueu abatuts pel desànim.

4Encara no heu hagut de resistir fins a vessar la sang, en la vostra lluita contra el pecat,

5i heu oblidat la recomanació que com a fills us és adreçada: “Fill meu, no menyspreïs la correc-ció del Senyor, ni et desanimis quan et renya,

6perquè el Senyor reprèn aquell qui estima, i assota els fills que reconeix com a seus.”

7Si sofriu és per a la vostra correcció: Déu us tracta com a fills; perquè, quin fill hi ha que el pare no corregeixi?

8Si vosaltres estiguéssiu eximits de la disciplina que tothom ha de passar, voldria dir que seríeu bastards, i no pas fills legítims.

9Endemés, hem tingut els nostres pares naturals que ens corregien i els hem res-pectat; ¿no ens subjectarem amb més raó al Pare de la vida espiritual per a tenir vida?

10I aquells ens corregien per una curta durada i segons els semblava; ell, en can-vi, ho fa mirant la nostra conveniència, perquè vol que siguem sants com ell.

11Ben cert que de primer moment no hi ha cap correcció que sembli agradable, més aviat és desagradable, però, més endavant, recompensa els qui s’hi han entrenat, amb un fruit pacífic de justícia.

12Per això, “redreceu les mans caigudes i els genolls afeblits,

13i busqueu camins planers per als vostres peus”, a fi que el membre que coixeja no es desllorigui, sinó que, més aviat, es gua-reixi.

14Procureu de viure en pau amb tot-hom i de dur una vida santa; sense això ningú no veurà el Senyor.

15Vetlleu perquè ningú no sigui privat de la gràcia de Déu; perquè no rebroti cap arrel amargant que provoqui la dis-còrdia i acabi contaminant tota la co-munitat;

16perquè ningú no es prostitueixi ni es torni profanador, com Esaú, que a canvi d’un sol plat de menjar es va vendre el seu dret de primogenitura.

17I ja sabeu que quan més tard volia recuperar la benedicció fou rebutjat, ja que no va trobar cap manera de rectifi-car els fets, tot i haver-la buscat amb llàgrimes.

18No us heu pas acostat a una realitat tangible, amb foc ardent, ni a la nuvo-lada, ni a la fosca torbonada,

19ni a l’estrèpit de la trompeta, ni a la veu potent que parlava, talment que quan la van sentir pregaven que no els dirigís cap més paraula,

20perquè no podien suportar allò que exigia: fins un animal, si toca la mun-tanya, serà apedregat.

21I tan espantós era l’espectacle que Moisès va dir: “Estic espantat i tremolo de por.”

22Però vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu vivent, la Jerusalem celestial; a miríades d’àngels en aplec festiu;

23a l’assemblea dels primogènits ja inscrits al cel; a Déu, jutge universal; als esperits dels justos que han assolit la meta;

24a Jesús, mitjancer d’una nova alian-ça, i a la sang purificadora, que parla més favorablement que la d’Abel.

25Mireu de no refusar el qui ens parla, perquè si aquells qui van refusar el qui exhortava des de la terra no van poder escapar del càstig, molt menys ens n’es-caparem nosaltres, si girem l’esquena al qui ens amonesta des del cel.

26En aquell moment la seva veu va fer tremolar la terra, però ara ha fet aquesta promesa: “La propera vegada faré tre-molar no solament la terra, sinó el cel i tot.”

27L’expressió “la propera vegada” indica la mudança de les coses que tron-tollen, en tant que creació temporal, a fi que subsisteixin les incommovibles.

28Per això, ja que rebem un regne incommovible, tinguem agraïment, i per aquest regne donem culte a Déu d’una manera agradable, amb reverència i res-pecte,

29que el nostre Déu és un foc devo-rador.

← Chapter 11 Jump to: Chapter 13 →