Hebrews 9

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 8 Jump to: Chapter 10 →

1Certament, la primera aliança te-nia les seves prescripcions relati-ves al culte, i un santuari terrenal.

2S’havia distribuït el tabernacle en un primer compartiment que s’anomenava el lloc Sant, on hi havia el canelobre, la taula i els pans de l’ofrena.

3Darrere la segona cortina hi havia el compartiment del Tabernacle anomenat «el Santíssim»,

4amb l’altar d’or, on es cremava l’en-cens, i l’arca de l’aliança, enterament coberta d’or, on es guardava una urna d’or que contenia el mannà, la vara flo-rida d’Aaron i les taules de l’aliança.

5Al damunt de l’arca hi havia els querubins de la glòria, que feien de cobricel al propiciatori. Sobre tot això, ara, no és el moment oportú per a fer-ne una ex-plicació detallada.

6Dins d’aquesta distribució, els sacer-dots entren contínuament al primer compartiment del tabernacle per cele-brar-hi el culte;

7però al segon només hi entra el gran sacerdot una vegada l’any, i no ho pot fer sense dur la sang que ofereix per ell mateix i pels pecats d’ignorància del poble.

8Amb això l’Esperit Sant donava a en-tendre que, mentre subsistia el primer tabernacle, el camí vers el santuari en-cara no era ben obert.

9Tot això és una imatge que simbolitza el temps present, segons la qual s’ofe-reixen dons i víctimes que no són capa-ços de canviar per a bé la consciència d’aquell qui tributa aquest culte,

10atès que es compon només de diverses observances externes relatives als aliments, les begudes i les diverses ablucions, mantingudes vigents només fins al moment d’establir l’ordre re-novat.

11El Crist, en canvi, s’ha presentat com a pontífex dels béns definitius, passant a través del tabernacle més gran i més perfecte, que no és de construcció humana, és a dir, que no pertany a aquesta creació;

12i no pas per mitjà de la sang de bocs i vedells, sinó per mitjà de la seva pròpia sang, ha entrat una vegada per sempre al lloc Sant, i ha obtingut una redempció eterna.

13Perquè, si la sang dels bocs i dels toros i les cendres de vedella, quan són espargides sobre les persones en estat d’impuresa, els confereix la purificació externa,

14amb molta més raó la sang de Crist, que en virtut del seu Esperit etern s’oferí a si mateix a Déu com a víctima sense defecte, purificarà la nostra consciència d’obres mortes, a fi que puguem donar culte al Déu vivent.

15Per això és mitjancer d’una aliança nova, de manera que, havent mort en rescat dels delictes comesos sota la pri-mera aliança, els cridats puguin rebre l’herència eterna que els era promesa.

16De fet, on hi ha un testament es requereix que consti la mort del tes-tador,

17perquè un testament només és efectiu en cas de defunció, ja que mentre viu el testador no té validesa.

18D’aquí que tampoc la primera alian-ça no fou consagrada sense sang.

19Quan Moisès hagué promulgat a tot el poble totes les prescripcions seguint la Llei, va prendre la sang dels vedells i dels bocs, juntament amb aigua, llana escarlata i hisop, i va espargir tant el mateix llibre com tot el poble,

20dient: “Aquesta és la sang de l’alian-ça que Déu us ha prescrit.”

21Igualment va aspergir amb la sang el tabernacle i tots els estris del culte.

22Segons la Llei, gairebé totes les co-ses es purifiquen amb sang, i sense vessament de sang no hi ha perdó.

23Calia, doncs, que els símbols de les realitats del cel es purifiquessin d’a-questa manera, mentre que les realitats celestes mateixes ho havien de ser amb sacrificis més excel·lents que no aquells.

24I així, el Crist no va entrar pas en un santuari de construcció humana, figura del veritable, sinó al mateix cel, a fi de presentar-se ara davant Déu a favor nostre.

25I no per oferir-se a si mateix moltes vegades, com el gran sacerdot, que entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva;

26si fos així, hauria hagut d’anar patint contínuament des de la creació del món, mentre que ara s’ha manifestat una sola vegada, a la fi dels temps, per abolir el pecat amb el seu sacrifici.

27I així com el destí dels homes és el de morir una sola vegada i després ser jutjats,

28també així el Crist, després d’haver-se ofert una sola vegada per a carregar amb els pecats de tothom, serà vist per segona vegada, no ja per raó del pecat, sinó per a la salvació definitiva d’a-quells qui l’esperen.

← Chapter 8 Jump to: Chapter 10 →