Hebrews 3

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →

1Per tant, germans sants que com-partiu una mateixa vocació celes-tial, considereu Jesús l’apòstol i pontí-fex de la nostra professió de fe.

2Ell té la confiança de qui el va insti-tuir, com la tingué Moisès en tota la seva casa.

3Ell, però, ha estat considerat digne d’una glòria més gran que Moisès, atès que correspon més honor al constructor que no pas a la casa mateixa.

4Perquè totes les cases tenen un cons-tructor, però l’univers l’ha construït Déu.

5Certament, Moisès “tingué la confian-ça en tota la seva casa” com a “criat” encarregat de transmetre tot el que havia de ser proclamat;

6Crist, en canvi, la té com a Fill sobre la casa seva, i aquesta casa som nosaltres, mentre ens mantinguem fins a la fi fermament confiats i orgullosos d’allò que esperem.

7Per això, com diu l’Esperit Sant: “Si avui sentiu la seva veu,

8no tanqueu els vostres cors com en temps de la rebel·lia, com el dia de la temptació en el desert,

9on els vostres avantpassats em van temptar, posant-me a prova, tot i que havien pogut veure les me-ves obres durant quaranta anys.

10Per això em vaig indignar contra aquella gent i vaig dir: Sempre s’extravien en el cor; i no han conegut els meus camins.

11Com ho vaig jurar en la meva indignació: No entraran al meu repòs!”

12Vigileu, germans, que no hi hagi en ningú de vosaltres un cor malejat per la incredulitat que el dugui a apartar-se del Déu vivent;

13al contrari, exhorteu-vos mútuament cada dia, mentre l’“avui” ressona, a fi que cap de vosaltres no sigui endurit per l’engany del pecat;

14perquè hem esdevingut participants de Crist, si és que mantenim ferma fins a la fi la confiança del principi,

15d’acord amb el que s’ha dit: “Si avui sentiu la seva veu, no tan-queu els vostres cors, com en temps de la rebel·lia.”

16I, qui eren els qui, havent-la escoltat, es van rebel·lar? ¿No van ser tots els qui havien sortit d’Egipte conduïts per Moisès?

17I, contra qui es va indignar durant quaranta anys? ¿No va ser contra aquells qui van pecar, les despulles dels quals van quedar esteses en el desert?

18I, a qui es referia quan va jurar que no entrarien al seu repòs, si no és als rebels?

19I veiem que no hi van poder entrar a causa de la incredulitat.

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →