bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Proverbs 15
Proverbs 15
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 14
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 16 →
1
Una resposta amable aplaca el furor, una paraula ofensiva augmenta la ira.
2
La llengua dels savis fa agradable la ciència, la boca de l’insensat vessarà ni-ciesa.
3
Els ulls del Senyor arriben a tot arreu: observen bons i dolents.
4
Una llengua afable és arbre de vida; la que és perversa, destrossa l’à-nima.
5
El neci menysprea la correcció pa-terna; qui escolta la reprensió és assenyat.
6
A la casa del just hi ha prosperitat; en els guanys del dolent, ruïna.
7
Els llavis dels savis escampen ciència, no així el cor dels insensats.
8
El Senyor abomina els sacrificis dels impius, però el complau la pregària dels rectes.
9
El Senyor detesta el camí del malvat, però estima aquell qui segueix la justícia.
10
Mereix correcció severa qui deixa el camí, i qui avorreix la reprensió morirà.
11
La tomba i el país dels morts són davant el Senyor, com més encara els cors dels humans!
12
Al descregut no li agrada que se’l repti, ni vol anar en companyia dels savis.
13
Un cor content dóna un semblant joiós, però el cor angoixat abat l’esperit.
14
El cor de l’intel·ligent busca la ciència, la boca de l’insensat s’alimenta de niciesa.
15
Els dies de l’afligit són tots dolents, per al de cor joiós sempre són festius.
16
Més val poca cosa amb temor del Senyor que no abundant riquesa amb ne-guit.
17
Més val un plat de llegum on hi ha amor que vedell gras on hi ha odi.
18
L’home agressiu provoca renyines, el sofert atura les disputes.
19
El camí del mandrós és ple d’es-barzers, però la via dels diligents és planera.
20
El fill assenyat alegra el pare, l’home neci menysprea la mare.
21
L’estupidesa alegra el qui no té seny; l’home intel·ligent segueix el camí dret.
22
Quan no es fan consultes, fracassen els projectes; quan hi ha molts consellers, tenen èxit.
23
El qui sap replicar experimenta alegria: una paraula a temps, que n’és de bona!
24
Per als savis, el camí de la vida va cap amunt a fi d’evitar el país dels mort, que és a baix.
25
El Senyor assolarà la casa dels superbs, però mantindrà drets els límits de la viuda.
26
El Senyor no suporta els projectes malvats; les paraules dels purs li són plaents.
27
Qui accepta guany il·lícit posa en perill la pròpia casa, però qui avorreix el suborn viurà.
28
El cor del just medita abans de res-pondre; la boca dels malvats deixa anar infàmies.
29
El Senyor es manté allunyat dels malvats, però escolta la pregària dels justos.
30
Una mirada radiant alegra el cor, una bona notícia reanima els ossos.
31
L’orella que escolta la reprensió saludable habita entremig dels savis.
32
Qui refusa la reprensió a si mateix es menysprea, qui escolta l’amonestació assoleix sensatesa.
33
El temor del Senyor és lliçó de saviesa, i la humilitat és abans que la fama.
← Chapter 14
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 16 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31