bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Proverbs 21
Proverbs 21
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 20
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 22 →
1
El cor del rei en mans del Senyor és com rierol d’aigua: ell el fa anar per on vol.
2
Al parer de l’home tots els camins són bons, però és el Senyor qui sospesa els cors.
3
Practicar la justícia i el dret, el Senyor ho prefereix als sacrificis.
4
Ulls altius i cor orgullós: tot l’esclat dels dolents és pecat.
5
Dels plans del diligent només en cal esperar beneficis, però de tot aquell qui es precipita, només indigència.
6
Fer fortuna amb llengua enganya-dora és la il·lusió fugissera dels qui bus-quen la mort.
7
La violència dels impius els arra-bassa, perquè refusen practicar el dret.
8
El camí de l’home criminal és enre-vessat, però la conducta de l’innocent és recta.
9
Més val viure en un racó del terrat que en una gran mansió amb una dona busca-raons.
10
L’ànima del pervers ansieja el mal, i el seu veí no té cap mèrit als seus ulls.
11
Quan el descregut és castigat, el senzill aprèn la lliçó; i quan s’amonesta el savi, aquest reconeix la raó.
12
El just observa la casa del dolent i com cauen els malvats en des-gràcia.
13
Qui fa el sord quan clama el des-valgut, tampoc no serà escoltat quan ell clami.
14
Un obsequi dissimulat aplaca la còlera, i un present de sotamà, la indigna-ció forta.
15
El just s’omple d’alegria quan es practica la justícia, però els malfactors se n’horrorit-zen.
16
L’home que es desvia del camí de la prudència anirà a parar a l’aplec dels morts.
17
Qui és amic de gatzares caurà en la misèria, i l’amic del vi i dels perfums mai no es farà ric.
18
El descregut serveix de rescat del just; el pèrfid és a canvi dels rectes.
19
Més val viure en ple desert que amb una dona busca-raons i rondinaire.
20
A casa del savi hi ha abundants reserves i bàlsam, però l’insensat tot s’ho malgasta.
21
Qui persegueix la justícia i la bondat aconsegueix vida, equitat i honor.
22
El savi escala la ciutat dels valents i abat la fortalesa en què confiaven.
23
Qui guarda la boca i la llengua guarda l’ànima de disgustos.
24
L’arrogant i presumptuós rep el nom de descregut i actua amb una insolència desme-surada.
25
Les cobejances del gandul el mor-tifiquen, perquè les seves mans no volen treballar.
26
El dolent no para mai d’envejar, però el just no para mai de donar.
27
El sacrifici dels impius és abominable, majorment quan l’ofereixen per a projectes malvats.
28
El testimoni fals desapareixerà, però l’home que sap escoltar sempre podrà parlar.
29
L’home pervers pren un posat ferreny, però el recte aferma el seu camí.
30
Ni saviesa ni intel·ligència ni consell no tenen cap valor davant el Senyor.
31
Aparellen la cavalleria per al dia del combat, però és el Senyor qui dóna la victòria.
← Chapter 20
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 22 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31