Romans 10

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 9 Jump to: Chapter 11 →

1Germans, l’anhel del meu cor i la meva súplica a Déu per ell és que se salvin.

2Jo puc assegurar en honor seu que tenen passió per Déu, però una passió mal entesa,

3perquè desconeixen la justícia que ve de Déu, i procurant agençar-se la prò-pia, no s’han sotmès a la justícia que ve de Déu.

4Ja que la fi de la Llei és el Crist, a fi que pugui ser justificat tothom qui cregui.

5En efecte, referent a la justícia que ve de la Llei, Moisès ens va dir: “L’home que la compleixi hi trobarà la vida.”

6En canvi, la justícia que ve per la fe s’expressa així: “No et preguntis dintre teu: Qui podrà pujar al cel?”, que és tant com voler fer baixar el Crist.

7O bé: “Qui davallarà a l’abisme?”, que és tant com voler fer ressorgir el Crist de la mort.

8Què més diu? “Tens la paraula al teu costat, la tens als llavis i la tens al cor”, i es refereix a la paraula de la fe que prediquem:

9Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.

10Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació.

11L’Escriptura diu taxativament: “Tot-hom qui creu en ell no s’haurà d’aver-gonyir.”

12No hi ha cap diferència entre jueu o grec, ja que un mateix és el Senyor de tots, magnànim amb tots els qui l’invo-quen;

13perquè “tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat.”

14Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi han cregut? I com creuran en ell, si no n’han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si no se’l predica?

15I qui predicarà, si no hi ha enviats? Segons diu l’Escriptura: “Que en són de bonics els peus dels qui duen l’anunci de bones noves.”

16Però no tots han acceptat l’evangeli. Ja ho diu Isaïes: “Senyor, qui ha cregut el nostre missatge?”

17Això vol dir que la fe ve de l’escolta, i l’escolta a través de la paraula de Crist.

18Però jo em pregunto: ¿És que no n’han sentit parlar mai? I tant que sí! “La seva crida ha abastat tota la terra, i el seu pregó, fins als límits del món.”

19¿Podria ser, em dic, que Israel no se n’hagi assabentat? Primer, Moisès ja diu: “Jo us faré enveja amb un poble que no és poble, i us irritaré amb una nació estúpi-da.”

20Després, Isaïes va més enllà i diu: “M’han trobat els qui no em bus-caven, m’he presentat als qui no em dema-naven.”

21En canvi, a Israel li diu: “He tingut tots els dies les mans esteses vers un poble incrèdul i provocador.”

← Chapter 9 Jump to: Chapter 11 →