bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Romans 11
Romans 11
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 10
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 12 →
1
¿És que Déu ha rebutjat el seu poble? De cap manera! També jo sóc israelita, del llinatge d’Abraham per la tribu de Benjamí.
2
Déu no ha rebutjat el seu poble, que ja coneixia per endavant. ¿No recordeu allò que explica l’Escriptura sobre Elies, com apel·lava a Déu queixant-se d’Israel?
3
“Senyor, han mort els teus profetes i han arrasat els teus altars; m’he quedat jo tot sol, i encara pro-curen matar-me.”
4
Però, quina és la resposta de Déu? “M’he reservat set mil homes que no han reverenciat Baal.”
5
Així, doncs, també en aquest temps ha quedat una resta elegida per gràcia.
6
I, si ho és per gràcia, ja no ho és per les obres; altrament, la gràcia deixaria de ser gràcia.
7
Què vol dir, doncs? Que allò que Is-rael està buscant no ho ha obtingut; en canvi, ho ha obtingut una part de gent escollida, i els altres s’han obcecat,
8
tal com diu l’Escriptura: “Déu els fa insensibles espiritualment, amb ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi, fins al dia present.”
9
A més, David, en un salm, diu: “Que la seva taula se’ls torni un parany i una trampa, un motiu d’escàndol i el càstig que es mereixen.
10
Que se’ls ennuvoli la vista i no hi vegin; i fes que els flaquegin sempre els lloms.”
11
Pregunto, doncs: ¿És que han ensopegat per a caure definitivament? De cap manera! Però sí que per la seva caiguda ha arribat la salvació als gentils, i per a ells serà esperonador.
12
I, si la seva caiguda ha estat un guany per al món, i el seu fracàs ha fet enriquir els gentils, penseu quant més no ho farà la seva integració total.
13
Ara em dirigeixo a vosaltres, els qui no sou jueus: com a apòstol que sóc dels gentils, miro de fer ressaltar el meu mi-nisteri,
14
amb l’esperança de fer engelosir els de la meva raça i guanyar-ne uns quants.
15
Perquè, si el refús d’ells ha estat reconciliació per al món, ¿la seva reintegració no serà com un pas de mort a vida?
16
Si les primícies són consagrades, també ho és la massa; i si l’arrel és consagrada, també ho són les branques.
17
Però, si algunes de les branques han estat esqueixades, i tu, que ets d’olivera borda, has estat empeltat en elles per compartir la saba de l’arrel de l’olivera,
18
no presumeixis a costa de les branques; i si vols presumir pensa que no ets pas tu qui suportes l’arrel, sinó que l’arrel et suporta a tu.
19
Potser diràs: “Les branques han estat esqueixades per empeltar-me a mi.”
20
Molt bé: van ser esqueixades per causa de la seva incredulitat, i tu t’hi mantens per la fe. No presumeixis i vés amb compte.
21
Que si Déu no va plànyer les branques naturals, potser tampoc no et planyi a tu.
22
Observa, doncs, la bondat i la se-veritat de Déu: la severitat envers els qui caigueren, i la bondat de Déu envers tu, mentre perseveris en la bondat; altrament, també tu pots ser tallat.
23
Fins i tot ells, si deixen de ser incrèduls, seran empeltats, que Déu té prou poder per a empeltar-los de nou.
24
Perquè, si a tu et van arrancar de l’olivera silvestre i, forçant la teva con-dició, et van empeltar a l’olivera bona, amb més facilitat seran empeltats a la pròpia olivera els qui hi pertanyen per condició natural.
25
No vull que ignoreu, germans, que en això s’hi oculta un misteri, a fi que no us sentiu massa confiats en vosaltres mateixos: una part d’Israel s’ha endurit fins que el conjunt de nacions hagi entrat,
26
i llavors, tot Israel se salvarà, tal com diu l’Escriptura: “Vindrà de Sió l’alliberador, apar-tarà la impietat de Jacob.
27
I aquest serà el pacte que faré amb ells, quan trauré els seus pecats.”
28
Pel que fa a l’acceptació de l’evan-geli, són contraris en benefici vostre, però segons l’elecció divina són prefe-rits a causa dels patriarques,
29
ja que els dons i la crida de Déu són irrevocables.
30
Així com vosaltres en altre temps no éreu obedients a Déu i ara per la seva desobediència heu obtingut misericòr-dia,
31
igualment ells ara són desobedients a causa de la misericòrdia que se us ha dispensat a vosaltres, a fi que també ells puguin obtenir misericòrdia.
32
Perquè Déu ha reclòs tothom en la rebel·lia, en vista a exercir misericòrdia amb tothom.
33
Quina profunditat tenen la generosi-tat, la saviesa i el coneixement de Déu! Que en són d’inescrutables, les seves decisions, i d’inexplorables, els seus ca-mins!
34
Qui ha conegut mai la ment del Senyor? I qui ha estat mai el seu conseller?
35
O bé, qui s’ha avançat mai a deixar-li res perquè li ho hagi de tornar?
36
Ell és l’origen, el mitjà i el terme de l’univers. A ell sigui la glòria pels se-gles. Amén.
← Chapter 10
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 12 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16