Romans 2

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →

1Per això tu, siguis qui siguis, quan et poses a fer de jutge, no tens excusa, perquè en allò que sentencies en un altre et condemnes tu mateix, ja que tu, el jutge, fas igual que ell.

2És sabut que Déu condemna amb raó els qui fan aquestes coses.

3¿I et penses que un home com tu, que condemnes els qui cometen aquelles faltes que tu mateix comets, podràs de-fugir el judici de Déu?

4¿És que et són indiferents la riquesa de la seva bondat, la seva paciència i la seva generositat? ¿O ignores que la bondat de Déu t’invita al penediment?

5Amb la teva obstinació i amb el teu cor endurit vas acumulant motius de càstig per al dia de la ira, quan es farà patent el just judici de Déu,

6que pagarà cadascú segons les seves obres:

7la vida eterna als qui, amb constància en la pràctica del bé, busquen la glòria, l’honor i la immortalitat;

8en canvi, els rebels, els qui rebutgen la veritat i confien en l’error, rebran l’esclat de la seva indignació.

9Tindran tribulació i angoixa tots els qui practiquen el mal, el jueu en primer lloc, però després també el no jueu;

10en canvi, tindran glòria, honor i pau tots els qui practiquen el bé, el jueu en primer lloc, però després el no jueu.

11Perquè Déu no fa accepció de persones.

12Tots els qui van pecar sense conèixer la Llei, també sense intervenció de la Llei es perdran; i tots els qui van pecar coneixent la Llei, segons la Llei seran jutjats.

13Perquè no són pas considerats justos davant Déu els qui escolten la Llei, sinó que ho són aquells qui la compleixen.

14De fet, quan els pagans que no co-neixen la Llei compleixen per instint natural els principis de la Llei, ells, tot i mancats de Llei, esdevenen una llei per a si mateixos.

15Amb això demostren que duen els principis de la Llei gravats en el cor, conjuntament confirmat per la pròpia consciència i la reflexió, que mútuament els acusen o els defensen.

16Així serà el dia que Déu jutjarà per Jesucrist, segons l’evangeli que anun-cio, les obres ocultes dels homes.

17Potser tu ostentes el títol de jueu, confies en la Llei i et glories en Déu;

18coneixes la seva voluntat, saps dis-cernir el que és millor, sota la instrucció de la Llei;

19estàs convençut de ser guia de cecs, llum dels qui van a les fosques,

20instructor d’ignorants i mestre d’im-madurs, pel fet de tenir la fórmula del saber i la veritat compilades en la Llei.

21Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t’ensenyes a tu mateix? Tu que prediques de no robar, robes?

22Tu que dius que no es cometi adul-teri, comets adulteri? Tu que detestes els ídols, t’aprofites dels temples?

23Tu que et glories en la Llei, desho-nores Déu violant la Llei?

24Perquè per culpa vostra els altres pobles maleeixen el nom de Déu, tal com diu l’Escriptura.

25Certament, la circumcisió té valor, si observes la Llei; però si transgredeixes la Llei, la teva circumcisió es torna incircumcisió.

26Si, doncs, un incircumcís compleix els preceptes de la Llei, ¿no serà tinguda la seva incircumcisió com a circumcisió?

27Així, el qui és físicament incircum-cís, però observa la Llei, et judicarà a tu que, tenint el codi i la circumcisió, ets transgressor de la Llei.

28Perquè ser jueu no consisteix pas en la forma externa, ni és circumcisió la que es veu exteriorment, a la carn,

29sinó que és jueu el qui ho és inte-riorment, i la circumcisió és la del cor, obra de l’esperit i no de la lletra. Aquest sí que té l’aprovació de Déu i no pas la dels homes.

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →