bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
2 Chronicles 1
2 Chronicles 1
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 2 →
1
Salomó, fill de David, es va consolidar en el seu reialme. El Senyor, el seu Déu, que era amb ell, el va engrandir fora mida.
2
Salomó va parlar amb els israelites, amb els caps responsables de mil i de cent homes, amb els jutges, i amb els principals de tot Israel, és a dir, els caps de llinatge,
3
i es va dirigir amb tota l’assemblea al turó sagrat de Gabaon, on hi havia la tenda del trobament de Déu que Moisès, servent del Senyor, havia fet al desert.
4
L’arca de Déu, en canvi, David l’havia traslladada des de Quiriat-Jearim al lloc que li havia preparat a Jerusalem, on li havia plantat una tenda.
5
L’altar de bronze que havia fet Bessalel, fill d’Urí, descendent d’Hur, també era a Gabaon davant el tabernacle del Senyor. Salomó i tota l’assemblea hi anaren per consultar el Senyor.
6
Salomó va pujar a l’altar de bronze, que era davant el Senyor, vora la tenda del trobament, i va oferir mil holocaustos en aquell altar.
7
Aquella nit, Déu es va aparèixer a Salomó i li va dir: — Digues-me què vols que et doni.
8
Salomó respongué a Déu: — Tu vas demostrar un gran amor al meu pare David, i a mi m’has fet regnar en lloc d’ell.
9
Ara, Senyor-Déu, que es mantingui la promesa que vas fer al meu pare David, ja que m’has fet rei d’un poble tan nombrós com els grans de pols de la terra.
10
Dóna’m saviesa i seny perquè pugui anar al davant d’aquest poble. Altrament, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan gran?
11
Déu digué a Salomó: — Ja que aquest és el teu desig i no em demanes riqueses, tresors, glòria, la mort dels teus enemics i una llarga vida, sinó que demanes per a tu tan sols saviesa i seny per a governar el meu poble, del qual jo t’he fet rei,
12
jo t’ho concedeixo. Però, a més, et donaré també riqueses, tresors i glòria, com no n’havien tingut els reis que t’han precedit ni en tindran els teus successors.
13
Després Salomó, des de la tenda del trobament en el turó sagrat de Gabaon, va tornar a Jerusalem, i regnà a Israel.
14
Salomó tenia mil quatre-cents carros de guerra, amb unes dotacions que pujaven a dotze mil homes. Els va acantonar a les ciutats on hi havia els carros de guerra i també prop d’ell, a Jerusalem.
15
El rei va fer que a Jerusalem la plata i l’or fossin tan abundants com les pedres i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà.
16
Els cavalls de Salomó provenien d’Egipte i de Quevé. Els marxants del rei els compraven a Quevé.
17
Un carro provinent d’Egipte costava sis-centes peces de plata, i un cavall, cent cinquanta. Els marxants del rei també en compraven per revendre’ls als reis dels hitites i dels arameus.
18
Salomó decidí d’edificar un temple dedicat al nom del Senyor i un palau reial per a residir-hi.
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 2 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36