2 Chronicles 26

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 25 Jump to: Chapter 27 →

1Tot el poble de Judà va agafar Ozies, que tenia setze anys, i el van proclamar rei en lloc del seu pare Amasies.

2Va ser Ozies qui reconstruí Elat i va retornar-la a Judà, després que el rei Amasies hagués mort i s’hagués reunit amb els seus pares.

3Ozies tenia setze anys quan començà a regnar. Va ser rei a Jerusalem cinquanta-dos anys. La seva mare es deia Jecolià i era de Jerusalem.

4Ozies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet Amasies, el seu pare.

5Va recórrer a Déu mentre va viure Zecariahu, que tenia el do d’interpretar les visions del Senyor; i mentre va recórrer al Senyor, Déu el va fer prosperar.

6Ozies va emprendre una campanya contra els filisteus, va enderrocar les muralles de Gat, de Jabné i d’Asdod i construí fortaleses a Asdod i per tot el territori dels filisteus.

7Déu el va ajudar contra els filisteus, contra el àrabs que habitaven a Gurbaal i contra els meünites.

8Els meünites també pagaven tribut a Ozies; va arribar a ser tan poderós que la seva anomenada s’estenia fins a les fronteres d’Egipte.

9També a Jerusalem va construir torres fortificades a la porta de l’Angle, a la porta de la Vall i a la Raconada de la muralla.

10A més edificà torres al desert i obrí molts pous, perquè tenia molt de bestiar, tant a la Xefelà com a la plana. També tenia agricultors i vinyaters a les muntanyes i a Carmel, perquè a Ozies li agradava la terra.

11Ozies comptava amb un gran exèrcit preparat per a combatre, que sortia a fer incursions organitzat en destacaments, segons el cens efectuat pel canceller Jeiel i per Maasseiahu, encarregat del reclutament. Estava a les ordres d’Hananiahu, un dels generals del rei.

12El nombre dels caps de llinatge que comandaven aquests homes valents era de dos mil sis-cents.

13Tenien a les seves ordres un poderós exèrcit de tres-cents set mil cinc-cents homes en peu de guerra, disposats a combatre amb força i valentia per ajudar el rei contra l’enemic.

14Ozies va equipar tot l’exèrcit amb escuts, llances, cascos, cuirasses, arcs i pedres per a les fones.

15Va fer construir a Jerusalem uns artefactes, obra d’enginyeria, per a tirar fletxes i llançar grans pedres, i els va posar dalt de les torres i els angles de la muralla. La seva anomenada s’estenia lluny, perquè Déu l’ajudava a fer-se poderós.

16Però, quan se sentí poderós, la supèrbia el va dur a la perdició. Va ser infidel al Senyor, el seu Déu, volent entrar al santuari del Senyor per cremar encens a l’altar dels perfums.

17Darrere d’ell va entrar-hi el gran sacerdot Azariahu amb vuitanta sacerdots valerosos,

18es van plantar davant el rei Ozies i li digueren: — Ozies, no et correspon a tu de cremar encens al Senyor, sinó als sacerdots descendents d’Aaron, consagrats per a fer aquesta ofrena. Surt del santuari! Has estat infidel, i la teva acció no t’honora pas davant el Senyor-Déu.

19Ozies, que tenia l’encenser a la mà a punt d’oferir l’encens, es va indignar contra els sacerdots, però a l’instant, dins el santuari del Senyor, vora l’altar de l’encens i davant els sacerdots, aparegué lepra en el seu front.

20El gran sacerdot Azariahu i els altres sacerdots van fixar en ell la mirada i van veure que tenia lepra al front. Llavors el feren sortir d’allí precipitadament, i ell mateix també s’afanyà a sortir, perquè s’adonà que el Senyor l’havia castigat.

21El rei Ozies va continuar leprós fins al dia de la seva mort. Havia de viure com a leprós en una casa a part i estava exclòs del temple del Senyor. El seu fill Jotam feia de cap del palau reial i administrava justícia a la gent del poble.

22La resta de la història d’Ozies, des del principi a la fi, la va escriure el profeta Isaïes, fill d’Amós.

23Ozies va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar amb ells, però en el camp on hi havia els sepulcres reials, perquè tingueren en compte que era leprós. El va succeir el seu fill Jotam.

← Chapter 25 Jump to: Chapter 27 →