bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
2 Chronicles 21
2 Chronicles 21
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 20
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 22 →
1
Josafat va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Joram.
2
Els seus germans per part de pare eren: Azarià, Jehiel, Zecariahu, Azariahu, Micael i Xefatiahu, tots fills de Josafat, rei d’Israel.
3
El seu pare els havia donat una gran quantitat de plata, or i objectes preciosos, a més d’algunes ciutats fortificades a Judà; però el reialme, el va deixar a Joram, que era el primogènit.
4
Joram, doncs, va obtenir la reialesa del seu pare; però tan bon punt s’hi va consolidar, assassinà amb l’espasa els seus germans i també alguns prohoms d’Israel.
5
Joram tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem.
6
Joram es va portar com els reis d’Israel, tal com s’havia comportat el llinatge d’Acab, perquè era casat amb una filla d’ell. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament.
7
Però el Senyor no volgué destruir el llinatge de David, a causa de l’aliança que havia fet amb David, perquè li havia promès que concediria a ell i als seus descendents de tenir sempre una llàntia encesa a la seva presència.
8
En temps de Joram, els edomites es van rebel·lar contra la dominació de Judà i van proclamar un rei.
9
Joram va passar la frontera amb els seus oficials i tots els seus carros de guerra. En plena nit, el rei i els oficials dels carros hagueren de travessar entre els edomites, que els tenien encerclats.
10
Així fou com Edom va independitzar-se de Judà fins al dia d’avui. En aquell temps també es va independitzar Libnà. Això va succeir perquè Joram havia abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares.
11
A més, Joram manà de construir recintes sagrats a les muntanyes de Judà, va fer que la població de Jerusalem es prostituís adorant altres déus i va desencaminar Judà.
12
Llavors li arribà una carta del profeta Elies, que deia: «Això et fa saber el Senyor, Déu de David, el teu avantpassat: Tu no has seguit la conducta del teu pare Josafat, ni la d’Asà, rei de Judà,
13
sinó la dels reis d’Israel, i has fet que Judà i la població de Jerusalem es prostituïssin adorant altres déus, seguint l’exemple del casal d’Acab; has assassinat fins i tot els teus germans, la família del teu pare, que eren millors que no pas tu;
14
ara, doncs, el Senyor enviarà una gran plaga al teu poble, als teus fills, a les teves dones i a tot el teu bestiar.
15
Tu patiràs moltes malalties provocades per un mal crònic als budells, i els aniràs traient fora. Cada dia que passi estaràs pitjor.»
16
El Senyor va instigar contra Joram l’hostilitat dels filisteus i de les tribus àrabs que vivien al costat dels cuixites.
17
Van pujar, doncs, contra Judà, van envair el país i s’apoderaren de totes les riqueses que hi havia al palau del rei, com també dels seus fills i de les seves dones; no li va quedar cap fill, llevat de Jehoahaz, el més petit de tots.
18
Després de tot això, el Senyor va afligir Joram amb un mal incurable que li va atacar els budells.
19
El temps va anar passant, fins que, els dos darrers dies, el mal va fer que els anés traient fora. Va morir enmig de sofriments terribles. El seu poble no va encendre cap foguera en honor d’ell, com havia fet pels seus predecessors.
20
Tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem. Se’n va anar sense que fessin dol per ell. Fou enterrat a la ciutat de David, però no als sepulcres reials.
← Chapter 20
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 22 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36