2 Chronicles 7

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 6 Jump to: Chapter 8 →

1Quan Salomó va acabar la seva pregària, baixà foc del cel i consumí l’holocaust i els sacrificis. La presència gloriosa del Senyor omplia l’edifici,

2i els sacerdots no hi podien entrar, perquè l’havia omplert la presència gloriosa del Senyor.

3Quan els israelites veieren que el foc baixava i que la presència gloriosa del Senyor era damunt l’edifici del temple, s’agenollaren i es van prosternar tots sobre el paviment amb el front a terra enaltint així el Senyor: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.»

4Després el rei i tot el poble van oferir sacrificis davant el Senyor.

5Les víctimes que el rei Salomó va oferir al Senyor foren vint-i-dos mil vedells i cent vint mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. El rei i tot el poble van dedicar així el temple de Déu.

6Els sacerdots atenien a les seves funcions, i els levites, amb els instruments per a cantar al Senyor que el rei David havia fet construir, enaltien el Senyor: «Perdura eternament el seu amor», tal com David els feia salmejar. Davant d’ells, els sacerdots tocaven les trompetes i tot el poble d’Israel estava dret.

7Salomó també va consagrar l’interior de l’atri que hi ha davant l’edifici del santuari del Senyor. Allí va oferir els holocaustos, les ofrenes i el greix de les víctimes de comunió, perquè a l’altar de bronze que ell havia fet construir no hi cabien els holocaustos, les ofrenes i el greix.

8En aquella ocasió, Salomó va celebrar la festa dels Tabernacles durant set dies, amb tot el poble d’Israel, una gran assemblea, vinguda des de Lebó-Hamat fins al torrent d’Egipte.

9El dia vuitè van celebrar l’aplec sagrat de cloenda, ja que durant set dies havien celebrat la dedicació de l’altar, i durant set dies més la festa dels Tabernacles.

10El dia vint-i-tres del mes setè, Salomó va acomiadar el poble. Ells se’n tornaren a casa seva, contents i amb el cor ple de goig per tot el bé que el Senyor havia fet a David, a Salomó i a Israel, el seu poble.

11Quan Salomó acabà de construir el temple del Senyor i el palau reial, quan havia dut a bon terme tot el que s’havia proposat de fer en aquests dos edificis,

12el Senyor se li va aparèixer de nit i li digué: — He escoltat la teva pregària i m’he escollit aquest lloc com a temple perquè m’hi ofereixin sacrificis.

13Quan jo tanqui el cel i no hi hagi pluja, quan jo mani a la llagosta de devorar la vegetació del país o enviï la pesta contra el meu poble,

14si llavors el poble que porta el meu nom s’humilia, prega, busca la meva presència i abandona la seva mala conducta, jo l’escoltaré des del cel, perdonaré els seus pecats i restabliré el seu país.

15En endavant, tindré els ulls oberts i les orelles atentes a les pregàries que es facin en aquest lloc;

16he escollit i santificat aquest temple perquè porti per sempre el meu nom. Hi tindré sempre posats els ulls i el cor.

17Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David, compleixes tot el que et tinc manat i observes els meus decrets i els meus preceptes,

18jo consolidaré el teu tron reial, tal com vaig prometre al teu pare David en dir-li que mai no deixaria d’haver-hi un descendent seu que regnés a Israel.

19Però si vosaltres apostateu i abandoneu els decrets i els manaments que us he anat donant, si aneu a retre culte a altres déus i els adoreu,

20jo us arrencaré de la meva terra, la que us havia donat, trauré del meu davant aquest temple que jo havia consagrat al meu nom, i el convertiré en motiu de burles i escarnis entre tots els pobles.

21Aquesta casa tan excelsa als ulls dels qui hi passaven a la vora, quedarà desolada, i llavors preguntaran: “Com és que el Senyor ha fet això amb aquest país i amb aquest temple?”

22I els respondran: “És que van abandonar el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet sortir d’Egipte, i van anar darrere altres déus, els van adorar i els donaren culte. Per això el Senyor ha fet venir damunt d’ells tot aquest desastre.”

← Chapter 6 Jump to: Chapter 8 →