Judges 16

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 15 Jump to: Chapter 17 →

1Una vegada, Samsó se’n va anar a Gaza. Allí veié una prostituta i entrà a casa d’ella.

2Aquesta notícia va córrer entre la gent de Gaza: — Samsó és aquí! Van encerclar la casa i s’estigueren tota la nit a l’aguait a la porta de la ciutat, sense fer res, perquè es deien: «Esperem que es faci de dia i llavors el matarem.»

3Però Samsó només va estar-se al llit fins a mitjanit. Aleshores es llevà, agafà els batents de la porta de la ciutat amb els dos muntants, els arrencà amb forrellats i tot, se’ls va carregar a l’esquena i els va pujar al cim del turó que hi ha al davant d’Hebron.

4Després d’això, Samsó es va enamorar d’una dona de la vall de Sorec que es deia Dalila.

5Els magistrats filisteus van anar a trobar-la i li digueren: — Afalaga’l per saber d’on li ve tanta força i com podríem fer-nos-ho per lligarlo i així poder-lo dominar. Et donarem cada un mil cent sicles de plata.

6Llavors Dalila demanà a Samsó: — Digues-me, per favor, d’on et ve tanta força i com et podrien lligar i dominar-te.

7Samsó li va dir: — Si em lligaven amb set cordes de nervis de bou encara flexibles, que no s’haguessin ressecat, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.

8Els magistrats filisteus van portar a Dalila set cordes de nervi de bou que encara no s’havien ressecat, i ella va lligar Samsó.

9Hi havia gent amagada a l’habitació. La dona, de sobte, cridà: — Samsó, els filisteus són aquí! Samsó va trencar les cordes com qui trenca un fil d’estopa socarrimat. No havien descobert el secret de la seva força.

10Dalila digué a Samsó: — T’has burlat de mi dient-me una mentida. Digues-me, per favor, com et podrien lligar.

11Samsó li respongué: — Si em lligaven amb cordes noves encara per estrenar, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.

12Dalila va agafar unes cordes noves i va lligar Samsó. I després cridà: — Samsó, els filisteus són aquí! Hi havia gent amagada a l’habitació. Però Samsó va trencar les cordes que li lligaven els braços com qui trenca un fil.

13Dalila es va queixar a Samsó: — Fins ara t’has burlat de mi dient-me mentides. Digues-me com et podria lligar. Samsó li respongué: — Si teixeixes les meves set trenes junt amb l’ordit i les pitges cap al bastidor, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.

14Dalila va fer que Samsó s’adormís, va teixir les set trenes junt amb l’ordit, les pitjà cap al bastidor i cridà: — Samsó, els filisteus són aquí! Ell es despertà i va arrencar el bastidor, el teler i l’ordit.

15Dalila li digué: — Com pots dir que m’estimes si no em confies el secret del teu cor? És la tercera vegada que et burles de mi i no em vols fer saber d’on et ve tanta força.

16Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seves preguntes, que Samsó, esgotat com per a morir-ne,

17li va obrir el cor dient: — No m’he tallat mai els cabells, perquè estic consagrat a Déu des d’abans del meu naixement. Si em tallaven els cabells, em mancaria la força i em tornaria feble, i seria com els altres homes.

18Llavors Dalila va comprendre que Samsó li havia confiat el seu secret i va fer venir els magistrats filisteus: — Pugeu, que ja m’ha revelat tot el seu secret. Ells hi anaren amb els diners a la mà.

19Dalila va fer que Samsó s’adormís sobre els seus genolls i cridà un home que li tallés les set trenes. Samsó començà d’afeblir-se i va perdre la força.

20Dalila cridà: — Samsó, els filisteus són aquí! Ell es despertà, pensant que se’n sortiria i se’n desfaria com les altres vegades, però no sabia que el Senyor s’havia allunyat d’ell.

21Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feien moldre gra a la presó.

22Mentrestant, el cabell de Samsó havia començat a créixer, com abans de rapar-lo.

23Els magistrats filisteus es van aplegar per oferir un gran sacrifici al seu déu Dagon i celebrar una festa. Cantaven: — El nostre déu ens ha lliurat Samsó, el nostre enemic.

24Quan el poble va veure l’estàtua del seu déu, el lloava cantant: — El nostre déu ens ha lliurat el nostre enemic, que ens arrasava el país i en matava tants dels nostres.

25Enduts per l’alegria, la gent va cridar: — Feu venir Samsó i que balli davant nostre! El feren venir de la presó i ballava davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple.

26Samsó va demanar al noi que el guiava: — Acompanya’m i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè m’hi pugui repenjar.

27El temple era ple d’homes i dones. També hi eren tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó.

28Llavors ell va invocar el Senyor: — Senyor Déu, recorda’t de mi, t’ho demano! Retorna’m la força per aquesta sola vegada, Déu meu, perquè d’un sol cop pugui venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls.

29Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i s’hi va repenjar, la mà dreta sobre l’una i l’esquerra sobre l’altra.

30Llavors va cridar: — Que mori jo amb tots els filisteus! Va empènyer amb totes les seves forces, i el temple es va ensorrar damunt els magistrats i tota la gent que eren a dins. Samsó en va matar més en el moment de morir que no pas quan vivia.

31Els seus germans i tota la seva família van baixar per endur-se’n el cos. L’anaren a enterrar entre Sorà i Eixtaol, a la tomba del seu pare Manóah. Samsó havia estat jutge d’Israel durant vint anys.

← Chapter 15 Jump to: Chapter 17 →