bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
Judges 19
Judges 19
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 18
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 20 →
1
En aquell temps no hi havia rei a Israel. En un indret apartat de les muntanyes d’Efraïm, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Judà.
2
Ella li va ser infidel i se’n tornà a casa del seu pare, a Betlem de Judà. Ja feia quatre mesos que hi era
3
quan el seu marit es posà en camí per anar-la a buscar: li volia parlar al cor i fer que tornés. Es va emportar amb ell un mosso i un parell d’ases. La dona el va fer entrar a casa del seu pare; aquest, en veure’l, l’acollí tot content.
4
El seu sogre, el pare de la noia, el va fer quedar a casa seva; durant tres dies van menjar i beure i s’hi estigueren hostatjats.
5
El quart dia es van llevar de bon matí i, quan el levita es disposava a anar-se’n, el pare de la noia digué al seu gendre: — Menja alguna cosa per prendre forces; després ja us n’anireu.
6
Es van asseure a taula tots dos, i van menjar i beure plegats. Després el pare de la noia va dir al seu gendre: — Queda’t encara una altra nit i alegra’t amb mi.
7
El levita ja s’aixecava per anar-se’n, però el seu sogre va insistir tant que s’hi va quedar encara una altra nit.
8
Quan, al matí del cinquè dia, es llevà per anar-se’n, el pare de la noia li digué: — Menja i pren forces. Tot menjant plegats, es van entretenir fins avançada la tarda.
9
Quan el levita es disposava a anar-se’n amb la seva concubina i el seu mosso, el seu sogre li pregà: — Mira, el dia ja declina i s’ha fet tard. Passeu la nit aquí! Alegra’t amb mi, i demà, de bon matí, us en podeu tornar a casa.
10
Però aquesta vegada el levita no es volgué quedar una altra nit, i es posà en camí fins que van arribar a la vista de Jebús, és a dir, Jerusalem. Feia el viatge amb un parell d’ases ensellats, acompanyat de la seva concubina i del seu mosso.
11
Quan passaven a la vora de Jebús, el dia ja havia declinat molt, i el mosso va dir al seu amo: — Arribem-nos a la ciutat dels jebuseus a passar-hi la nit.
12
Però el seu amo li contestà: — No ens aturem en una ciutat estrangera on no viu ningú del poble d’Israel. Continuem fins a Guibà.
13
I va dir encara al mosso: — Mirem d’arribar-nos a Guibà o a Ramà; passarem la nit en una d’aquestes dues poblacions.
14
I van continuar caminant. El sol es va pondre quan eren al costat de Guibà de Benjamí.
15
Llavors es van desviar cap a la ciutat amb la intenció de fer-hi nit. El levita va entrar a Guibà, però es quedà a la plaça, ja que ningú no els volia hostatjar a casa seva perquè hi passessin la nit.
16
Un home vell, que tornava al vespre de la feina del camp, va passar per allí. Era de les muntanyes d’Efraïm: també ell residia com a foraster a Guibà. Els habitants de la ciutat eren benjaminites.
17
El vell alçà la vista i veié el viatger que era a la plaça. Li preguntà: — On vas i d’on véns?
18
El levita li respongué: — Estem de pas. Venim de Betlem de Judà i fem camí cap a l’interior de les muntanyes d’Efraïm. Jo sóc d’allí i me’n torno a la casa del Senyor; però ara ningú no m’acull a casa seva,
19
tot i que porto palla i farratge per als ases, i menjar i vi per a mi, per a la teva serventa i per al mosso que acompanya el teu servidor. No ens fa falta res.
20
El vell digué: — Sigues benvingut! Jo m’ocuparé del que et faci falta, però no vull que passis la nit a la plaça.
21
El va acollir a casa seva i va donar farratge als ases. Després els viatgers es rentaren els peus i van menjar i beure.
22
Mentre ells es refeien i s’alegraven, una colla de poca-vergonyes d’aquella ciutat van envoltar la casa i començaren a picar a la porta tot cridant al vell, l’amo de la casa: — Fes sortir l’home que ha entrat a casa teva, que ens en volem aprofitar.
23
L’amo de la casa va sortir a fora i els pregava: — Si us plau, germans, no sigueu dolents. Aquest home és hoste meu. No feu aquesta baixesa!
24
Mireu, us trauré a fora la meva filla encara verge. Abuseu-ne i feu-li el que us plagui. Però no feu aquesta baixesa amb aquest home!
25
Però aquells homes no el volgueren escoltar. Llavors el levita prengué la seva concubina i la va treure a fora. Ells la van violar i maltractar tota la nit fins a la matinada. A trenc d’alba, la van deixar estar.
26
Quan el dia despuntava, ella va arribar a la casa on s’havia hostatjat el seu marit. Va caure davant la porta i es quedà allí a terra fins que fou de dia.
27
Al matí, quan el seu home va anar a obrir la porta de la casa i ja sortia per continuar el viatge, va veure la seva concubina caiguda davant la porta amb les mans a la llinda.
28
Li digué: — Aixeca’t i anem-nos-en! Però ella no responia. Aleshores la va carregar damunt el seu ase i continuà el camí de retorn cap al seu poble.
29
Un cop a casa, va agafar un ganivet, tallà el cadàver en dotze trossos, membre per membre, i n’envià un tros a cada una de les tribus d’Israel.
30
Tothom qui ho veia exclamava: — Mai no havia passat ni s’havia vist res de semblant d’ençà que els israelites van sortir d’Egipte fins al dia d’avui! El levita havia manat als homes que va enviar: — Això heu de dir a tota la gent d’Israel: “¿És que mai havia passat res de semblant d’ençà que els israelites van sortir d’Egipte fins al dia d’avui? Examineu el cas: parleu-ne i decidiu!”
← Chapter 18
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 20 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21