Judges 17

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 16 Jump to: Chapter 18 →

1A les muntanyes d’Efraïm hi havia un home anomenat Micà.

2Un dia va confessar a la seva mare: — ¿Recordes aquelles mil cent peces de plata que et van desaparèixer i sobre les quals tu vas pronunciar una maledicció al meu davant? Doncs bé, aquí tens els diners. Jo te’ls havia pres. La seva mare va exclamar: — Que el Senyor et beneeixi, fill meu!

3Micà va tornar les mil cent peces de plata a la seva mare, però ella li digué: — Vull consagrar aquesta plata al Senyor, a favor de tu, fill meu, perquè fonguin una estàtua de metall. Ara, doncs, te les torno.

4Però Micà tornà a donar la plata a la seva mare. Llavors ella en va prendre dues-centes peces i les donà a l’argenter. Aquest en va fer una estàtua de metall fos, que van instal·lar a casa de Micà.

5Així aquest home, Micà, va tenir un temple a casa seva: es va fabricar un efod i uns terafim i va donar la investidura sacerdotal a un dels seus fills.

6En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.

7Hi havia un jove de Betlem de Judà, del clan de Judà, que era levita, però que residia allí com a foraster.

8El levita va deixar Betlem de Judà amb la intenció de buscar un altre lloc de residència. Tot fent camí per les muntanyes d’Efraïm va arribar a la casa de Micà.

9Aquest va preguntar-li: — D’on véns? Ell respongué: — Sóc un levita de Betlem de Judà i busco un lloc de residència.

10Micà li va proposar: — Queda’t amb mi! Em faràs de pare i de sacerdot. Et donaré cada any deu peces de plata, roba i menjar. El levita primerament se’n va anar,

11però després es decidí a quedar-se amb aquell home, que el tractà com un dels seus fills.

12Micà va donar la investidura sacerdotal al levita; aquell jove va convertir-se en el seu sacerdot i es quedà a viure a casa seva.

13Micà es va dir: — Ara estic segur que el Senyor em serà propici, perquè tinc aquest levita com a sacerdot.

← Chapter 16 Jump to: Chapter 18 →