Judges 21

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 20 Jump to:

1A l’assemblea de Mispà, els israelites havien jurat que cap d’ells no donaria una filla en matrimoni a un benjaminita.

2Per això tot el poble anà a Betel, i van estar asseguts allà, a la presència de Déu, fins al capvespre plorant desconsolats.

3Deien: — Senyor, Déu d’Israel, per què ha passat això? Per què avui ha de desaparèixer una de les tribus d’Israel?

4L’endemà, de bon matí, el poble va erigir un altar en aquell indret i oferí holocaustos i sacrificis de comunió.

5Després els israelites es preguntaren: — Qui, entre les tribus d’Israel, no ha pujat a aquesta assemblea davant el Senyor? Tots, en efecte, havien jurat que els qui no pugessin a Mispà davant el Senyor serien condemnats a mort.

6D’altra banda, els israelites sentien compassió pels seus germans de Benjamí. Deien: — Avui una tribu ha quedat arrencada del poble d’Israel.

7Què podem fer perquè tinguin dones els supervivents? Nosaltres vam jurar pel Senyor que no els donaríem mai les nostres filles en matrimoni.

8I anaven dient: — Qui, entre les tribus d’Israel, no ha pujat a Mispà davant el Senyor? Ningú de Jabeix-Galaad no havia comparegut al campament on havia tingut lloc l’assemblea del poble:

9van passar revista a la tropa i veieren que no hi havia ningú d’aquella població.

10Llavors l’assemblea hi envià dotze mil homes amb aquestes ordres: — Aneu i passeu a tall d’espasa els habitants de Jabeix-Galaad, amb les dones i els infants.

11Però feu-ho així: extermineu només tots els homes i les dones casades.

12Entre la població de Jabeix-Galaad van trobar quatre-centes noies verges, que no havien tingut relacions amb cap home, i les van portar al campament de Siló que es troba al país de Canaan.

13Després tota l’assemblea decidí d’enviar missatgers als benjaminites, refugiats a la roca de Rimmon, per oferir-los la pau.

14Els benjaminites van tornar, i els altres israelites els van donar les dones que havien deixat amb vida a Jabeix-Galaad. Però no n’hi havia per a tots.

15El poble d’Israel sentia compassió pels benjaminites, perquè el Senyor havia obert un esvoranc en les tribus d’Israel.

16Els ancians de la comunitat deien: — Les dones de la tribu de Benjamí han estat exterminades. Què podem fer perquè tinguin dones els qui encara no en tenen?

17I afegien: — Cal que els supervivents de Benjamí tinguin descendència i així no desaparegui una tribu d’Israel.

18D’altra banda, nosaltres no podem pas donar-los les nostres filles en matrimoni. En efecte, els israelites havien jurat que maleirien el qui donés una filla en matrimoni a un benjaminita.

19Aleshores es van recordar que aviat s’esqueia la festa del Senyor que se celebra cada any a Siló, ciutat situada al nord de Betel, al sud de Lebonà i a l’est del camí que va de Betel a Siquem.

20Els ancians van donar aquestes instruccions als benjaminites: — Aneu a amagar-vos entre les vinyes

21i estigueu a l’aguait. Quan veureu que les noies de Siló surten en colles a dansar, sortiu fora de les vinyes. Que cada un de vosaltres rapti una noia, i aneu-vos-en a la vostra terra.

22Si després ens vénen els seus pares o germans a demanar-nos justícia, els respondrem: “Perdoneu-nos el que hem fet per ells. Nosaltres no ens hem quedat cap dona de la guerra contra Jabeix, i vosaltres us hauríeu fet culpables si els haguéssiu donat les vostres filles.”

23Els benjaminites van seguir les instruccions: prengueren les dones que els feien falta raptant-les entre les noies que dansaven. Després se’n tornaren a la seva heretat, reconstruïren les seves ciutats i les van habitar.

24Els altres israelites també se’n van anar d’allí, cadascú a la seva tribu i al seu clan, cadascú a la seva heretat.

25En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.

← Chapter 20 Jump to: