1 Corinthians 13

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 12 Jump to: Chapter 14 →

1Si jo tingués el do de parlar les llengües dels homes i dels àn-gels, però no tingués amor, no seria més que una campana que retruny o els pla-terets que dringuen.

2I si tingués el do de profecia i com-prengués tots els misteris i tota la cièn-cia, i si tingués tota la fe, de tal manera que pogués remoure les muntanyes, si no tinc amor, no sóc res.

3I si distribuís tots els meus béns en aliments per als pobres, i si oferís el meu cos perquè el foc el consumís, si no tinc amor, no em serveix de res.

4L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;

5no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;

6no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;

7tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

8L’amor mai no decau; però les pro-fecies s’acabaran i les llengües cessa-ran, i la ciència finirà.

9Perquè el nostre coneixement és im-perfecte i la profecia és incompleta,

10però, quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és incomplet.

11Quan jo era infant parlava com els infants, pensava com els infants, raona-va com els infants; però quan em vaig fer home, vaig deixar el que era d’infant.

12Ara hi veiem confusament, com per mitjà d’un mirall, però llavors hi veurem cara a cara. Ara conec parcialment, però llavors arribaré a conèixer d’igual manera com sóc conegut.

13Per ara subsisteixen aquestes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor; però la més gran és l’amor.

← Chapter 12 Jump to: Chapter 14 →