1 Corinthians 4

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 3 Jump to: Chapter 5 →

1Que tothom vegi en nosaltres uns servidors de Crist i uns adminis-tradors dels designis de Déu.

2Ara bé, el que s’exigeix dels adminis-tradors és que siguin d’una fidelitat pro-vada.

3Pel que fa a mi, poc em preocupa que em judiqueu vosaltres o un tribunal hu-mà, quan ni tan sols em puc judicar a mi mateix;

4però la meva consciència no m’acusa de res, encara que no per això em tinc per exculpat, perquè qui em judica és el Senyor.

5Així, doncs, no judiqueu res abans d’hora, fins que vingui el Senyor; ell aclarirà les coses que amaguen les tene-bres i manifestarà les intencions de cada cor; i llavors cadascú rebrà de Déu la seva lloança.

6Germans, tot això de mi i d’Apol·ló us ho he posat d’exemple pel vostre bé, perquè amb el nostre cas aprengueu a no anar més enllà del que hi ha escrit, i ningú no s’apassioni a favor d’un en detriment d’un altre.

7De fet, qui et fa superior? Què tens que no hagis rebut? I, si ho has rebut, per què presumeixes com si no t’ho haguessin donat?

8Ja esteu satisfets! Ja sou rics! Us sen-tiu com reis, sense nosaltres. Tant de bo que fos així! Perquè nosaltres podríem compartir el vostre regnat.

9Pel que sembla, a nosaltres, els apòs-tols, Déu ens ha reservat la darrera ex-hibició, com als qui van a morir, ja que ens ha convertit en un espectacle per a tot el món, per als àngels i per als homes.

10Nosaltres, necis per Crist, i vosaltres, entenimentats en Crist; nosaltres, febles, i vosaltres, forts; vosaltres, apreciats; nosaltres, malvistos.

11Ara com ara, passem fam i set, anem mal vestits, som maltractats, no tenim estatge segur,

12rendits de treballar amb les nostres pròpies mans. Si ens insulten, beneïm; si ens persegueixen, ho suportem;

13si ens difamen, responem dòcilment; ens han tingut per deixalles del món, com rebuig de tothom, fins aquest moment.

14No escric tot això per avergonyir-vos, sinó que us amonesto com a fills estimats.

15Perquè, encara que tinguéssiu els instructors en Crist a milers, no tindríeu pas gaires pares. És que jo us he engen-drat en Crist Jesús, per mitjà de l’evan-geli.

16Us prego, doncs, que seguiu el meu exemple.

17Per això mateix us he enviat Ti-moteu, que és el meu fill estimat i fidel en el Senyor; ell us recordarà les meves normes de conducta en Crist Jesús, tal com ho ensenyo a tot arreu, a cada església.

18Alguns se senten importants pensant que mai més no us vindré a veure,

19però vindré ben aviat a visitar-vos, si el Senyor ho vol, i podré comprovar, no tant les paraules dels creguts, com els fets;

20perquè el Regne de Déu no és pas cosa de paraules, sinó de fets.

21Què preferiu: que em presenti davant vostre amb el bastó o bé amb amor i esperit benigne?

← Chapter 3 Jump to: Chapter 5 →