bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
1 Samuel 12
1 Samuel 12
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 11
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 13 →
1
Samuel digué a tot Israel: “Mi-reu, us he escoltat en tot allò que m’heu proposat i us he nomenat un rei sobre vosaltres.
2
Ara ja teniu un rei que us condueixi. Jo ja sóc vell i tinc el cabells blancs i els meus fills els teniu amb vosaltres. Jo he anat davant vostre des de la meva joventut fins al dia d’avui.
3
Aquí em teniu. Declareu contra mi, davant el Senyor i en presència del seu ungit: A qui he pres el bou, a qui he pres l’ase, a qui he extorquit, a qui he oprimit, o de qui he acceptat suborn per fer la vista grossa? Digueu-m’ho, que jo ho restituiré.”
4
Ells respongueren: “No ens has ex-torquit ni ens has oprimit ni has acceptat suborn de ningú.”
5
Llavors ell els digué: “El Senyor és testimoni contra vosaltres, i també ho és el seu ungit, que en aquest dia no heu trobat res de reprotxable a les meves mans.” I ells van contestar: “N’és testimoni.”
6
Aleshores Samuel digué al poble: “El Senyor, que va instituir Moisès i Aaron, i que va fer pujar els vostres avantpas-sats del país d’Egipte, n’és, efectivament, testimoni.
7
Ara, doncs, compareixeu davant el Senyor perquè jo us retregui tots els beneficis que ell ha obrat per a vosaltres i per als vostres avantpassats.
8
Quan Jacob va baixar a l’Egipte, els vostres avantpassats van clamar al Senyor, i el Senyor va enviar Moisès i Aaron, que els van treure de l’Egipte i els van fer habitar en aquest lloc.
9
Però van oblidar el Senyor, el seu Déu, i ell els va deixar a mans de Sisserà, cap de l’exèrcit d’Hassor, i a les mans dels filisteus i a les mans del rei de Moab, que els van fer la guerra.
10
Llavors van clamar al Senyor dient: ‘Hem pecat, perquè hem deixat el Senyor per servir els baals i les astartes! Ara, però, allibera’ns de les mans dels nostres enemics i només et servirem a tu.’
11
El Senyor va enviar Jerubaal, Bedan, Jeftè i a mi, Samuel. Ell us va alliberar de les mans dels enemics que us envoltaven, i vau viure amb seguretat.
12
En canvi, quan heu vist que el rei dels ammonites, Nahaix, venia contra vosaltres, m’heu dit: ‘No! Volem que regni sobre nosaltres un rei’, tot i que, el Senyor, el vostre Déu, és el vostre rei.
13
Ara, doncs, ja teniu el rei que heu escollit, tal com havíeu demanat. El Senyor ha establert un rei sobre vosaltres.
14
Si vosaltres reverencieu el Senyor i el serviu, si escolteu la seva veu i no us rebel·leu contra el manament del Senyor, subsistireu, tant vosaltres com el rei que regni sobre vosaltres, seguint el Senyor, el vostre Déu.
15
Però si no voleu escoltar la veu del Senyor, i us rebel·leu contra el manament del Senyor, llavors la mà del Senyor estarà contra vosaltres, com va estar contra els vostres avantpassats.
16
No marxeu encara, que veureu el prodigi que davant els vostres ulls vol fer el Senyor.
17
¿No és ara el temps de segar el blat? Invocaré el Senyor i ell farà tronar i ploure, perquè comprengueu i compro-veu que és molt gran als ulls del Senyor el delicte que heu comès demanant un rei per a vosaltres.”
18
Samuel va invocar el Senyor i el Senyor va enviar trons i pluja en aquell moment, i tot el poble van sentir una gran reverència pel Senyor i per Samuel.
19
Llavors tot el poble digué a Samuel: “Prega al Senyor, el teu Déu, pels teus servents, a fi que no morim. A tots els nostres pecats hi hem afegit aquesta maldat d’exigir un rei per a nosaltres.”
20
Samuel, llavors, respongué al poble: “No tingueu por. Cert que heu comès tota aquesta maldat, però ara no deixeu de seguir el Senyor, sinó serviu-lo amb tot el vostre cor.
21
No us desvieu per anar darrere vanitats, que ni ajuden ni salven, perquè són fatuïtats.
22
Que el Senyor no rebutjarà el seu poble, per l’honor del seu gran nom, un cop que ell ha volgut fer de vosaltres el seu poble.
23
Per la meva part, lluny sigui de mi pecar contra el Senyor deixant de pregar per vosaltres, ans procuraré dirigir-vos pel camí bo i recte.
24
Només que reverencieu el Senyor i el serviu fidelment amb tot vostre cor, atès que heu comprovat quantes grans coses ha fet ell a favor vostre.
25
Però, si persistiu a fer el mal, tant vosaltres com el vostre rei desaparei-xereu.”
← Chapter 11
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 13 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31