1 Samuel 14 — Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

1Un dia, Jonatan, el fill de Saül, digué al seu escuder: “Vine, que travessarem fins al destacament que els filisteus tenen a l’altre cantó.” I no en va dir res al seu pare.

2Saül estava acampat a l’extrem de Guibà, sota el magraner que hi ha a Migron, i la gent que estava amb ell eren uns sis-cents homes.

3L’encarregat de portar l’efod era Ahià, fill d’Ahitub, germà d’Icabod, fill de Pinhàs, fill d’Elí, sacerdot del Senyor a Siló. I tots ignoraven que Jonatan havia marxat.

4En el congost per on Jonatan intentava passar a la guarnició dels filisteus, hi havia dues roques punxegudes, una a cada banda; a l’una li deien Bossés, i a l’altra, Senne.

5Una d’aquestes roques és al cantó nord, de cara a Micmàs, i l’altra al cantó sud, de cara a Gueba.

6Jonatan, doncs, va dir al seu escuder: “Vine, passem a la guarnició d’aquests incircumcisos. Potser el Senyor ens ajudarà, perquè per al Senyor no hi ha res que li impedeixi salvar, sigui molta o sigui poca gent.”

7El seu escuder li digué: “Fes tot el que et digui el cor; vés, que jo estic amb tu en allò que et proposis.”

8Jonatan digué: “Mira, ara passarem prop d’on són aquells homes i ens dei-xarem veure.

9Si ens criden: ‘Atureu-vos, que ara venim!’, ens quedarem al nostre lloc i no pujarem allà on són ells.

10Però si ens diuen: ‘Pugeu fins aquí’, hi pujarem. És que el Senyor els posa a les nostres mans. Això ens servirà de senyal.”

11Tots dos es van deixar veure per la guarnició filistea, i els filisteus digue-ren: “Mireu, els hebreus ja surten de les coves on s’havien amagat!”

12I els homes de la guarnició, dirigint-se a Jonatan i al seu escuder, van cridar: “Pugeu aquí, que us farem saber una cosa.” Llavors Jonatan digué al seu es-cuder: “Puja darrere meu, que el Senyor els posa a les mans d’Israel.”

13Jonatan va grimpar amb mans i peus, i el seu escuder darrere seu. Els filisteus anaven caient davant Jonatan, i darrere seu el seu escuder els rematava.

14En aquest primer atac que van fer, Jonatan i el seu escuder van matar una vintena d’homes en un curt espai de temps.

15Aleshores es va estendre el pànic pel campament, pel camp i entre tota la tro-pa; fins i tot la guarnició i les forces de pillatge van quedar aterrats. El país tre-molava i es produí un terror sobrenatural.

16Els sentinelles que Saül tenia a Guibà de Benjamí van veure que les tropes corrien esverades de l’un cantó a l’altre.

17I Saül digué a la gent que l’acompanyava: “Passeu llista i mireu qui dels nostres ha marxat.” Van passar revista i comprovaren que faltava Jonatan i el seu escuder.

18Saül digué a Ahià: “Porta l’Arca de Déu.” Perquè l’Arca de Déu, en aquells dies, estava amb els fills d’Israel.

19Mentre Saül parlava amb el sacerdot, l’avalot que hi havia al campament dels filisteus anava creixent més i més. I Saül digué al sacerdot: “Deixa-ho es-tar.”

20Tot seguit, Saül i la seva gent es van concentrar i es dirigiren al camp de batalla; i es van trobar que els filisteus havien girat les seves armes l’un contra l’altre causant una confusió enorme.

21Els hebreus que ja feia temps que anaven amb els filisteus, i que havien pujat amb ells al campament, es van posar al costat dels israelites que anaven amb Saül i Jonatan.

22Igualment, tots els homes que s’ha-vien amagat a la serralada d’Efraïm, quan van sentir que els filisteus fugien a la desbandada, també ells els van perseguir en el combat.

23Així el Senyor va salvar Israel aquell dia; i la batalla va continuar fins a Betaven.

24Però els homes estaven esgotats, aquell dia, perquè Saül havia jurat així al poble: “Maleït sigui aquell qui tasti res de menjar fins al vespre, mentre no m’hagi venjat dels meus enemics!” Per això ningú del poble no havia menjat res.

25Tota la gent va arribar en un bosc on hi havia mel arran de terra,

26i quan la gent va entrar al bosc veié que pertot regalimava mel, però ningú no va acostar la seva mà a la boca, perquè tots temien el jurament.

27Però Jonatan, que no havia sentit la imprecació del seu pare al poble, va allargar la punta del bastó que duia a la mà, la va ficar en un rusc, en va menjar i es va reanimar.

28Llavors un d’entre la gent li digué: “El teu pare ha comminat el poble i ens ha dit: ‘Maleït sigui aquell qui tasti res de menjar fins al vespre’, i el poble està defallit.”

29Jonatan respongué: “El meu pare ha pertorbat el país. Fixeu-vos com m’he reanimat quan he tastat una mica d’aquesta mel.

30I si el poble avui s’hagués alimentat lliurement amb el botí pres a l’enemic, la derrota dels filisteus hauria estat molt més gran.”

31Aquell dia van derrotar els filisteus des de Micmàs fins a Aialon. I el poble, que estava molt esgotat,

32es va llançar sobre el botí, agafant ovelles, bous i vedells, que van degollar a terra, i la gent va menjar carn amb la sang.

33Llavors van avisar Saül: “Mira, el poble peca contra el Senyor, mengen carn amb la sang.” Saül va exclamar: “Esteu prevaricant! Feu-me rodolar fins aquí una pedra grossa.”

34A més, Saül digué: “Escampeu-vos pel poble i digueu-los: Que cadascú por-ti el seu bou o la seva ovella i que els degolli aquí; després en podreu menjar i no pecareu contra el Senyor, menjant carn amb sang.” Aquella tarda el poble va portar cadascú el seu bou, i els van degollar allà mateix.

35I Saül va edificar un altar al Senyor: aquest va ser el primer altar que li va edificar.

36Llavors Saül va proposar: “Baixem aquesta nit a perseguir els filisteus i els saquejarem fins que sigui de dia, i no en deixarem ni un de viu.” I ells van contestar: “Fes el que et sembli bé.” Però el sacerdot digué: “Acostem-nos abans a Déu.”

37Saül va preguntar a Déu: “¿Haig de baixar contra els filisteus? ¿Els posaràs a les mans d’Israel?” Però, aquella vegada, no li va respondre.

38Llavors Saül digué: “Veniu aquí tots els principals del poble, indagueu i esbrineu en què ha consistit aquest pecat d’avui.

39Perquè, per vida del Senyor, salvador d’Israel, que encara que hagi estat el meu propi fill Jonatan, és ben cert que morirà.” Però ningú no li va respondre.

40Aleshores va dir a tot Israel: “Vosaltres poseu-vos a un costat, i jo i Jonatan ens posarem a un altre.” I el poble digué a Saül: “Fes el que et sembli bé.”

41I Saül, invocant el Senyor, digué: “Déu d’Israel: Fes evident la veritat!” I van ser assenyalats Saül i Jonatan, men-tre el poble en va ser exclòs.

42Després Saül va proposar: “Tireu la sort per a mi i per al meu fill Jonatan.” I va ser Jonatan l’assenyalat.

43Llavors Saül digué a Jonatan: “Ex-plica’m el que has fet.” I Jonatan li con-fessà: “He tastat una mica de mel amb la punta del bastó que duia a la mà. Estic disposat a morir.”

44Saül va exclamar: “Que el Senyor em castigui severament si no és cert que moriràs, Jonatan!”

45Però el poble digué a Saül: “¿Ha de morir Jonatan, que ha portat a Israel aquesta victòria tan gran? De cap manera! Per vida del Senyor que no ha de caure a terra ni un sol cabell del seu cap, perquè avui ha actuat al costat de Déu!” I el poble va rescatar Jonatan, i no va morir.

46Tot seguit, Saül va deixar de perse-guir els filisteus, i aquests van tornar al seu territori.

47D’ençà que Saül va rebre el regnat sobre Israel va fer la guerra contra tots els seus enemics del voltant: contra els moabites, els ammonites, els idumeus, els reis de Sobà i contra els filisteus; contra tots els qui es girava causava estralls.

48Va reunir un exèrcit i va vèncer tam-bé els amalequites, i va alliberar Israel de les mans d’aquells que l’espoliaven.

49Els fills de Saül van ser: Jonatan, Ixví i Malquixua; les seves dues filles es deien: la gran, Merab, i la petita, Mical.

50La muller de Saül es deia Ahinòam, filla d’Ahimaas. El cap de l’exèrcit es deia Abner, fill de Ner, oncle de Saül.

51Quix, el pare de Saül, i Ner, pare d’Abner, eren fills d’Abiel.

52La guerra contra els filisteus va ser molt acarnissada durant tot el temps de Saül, i tots els homes forts i valents que Saül trobava, els reclutava.