bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
1 Samuel 18
1 Samuel 18
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 17
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 19 →
1
Acabada la conversa amb Saül, l’ànima de Jonatan va quedar lligada amb la de David, i va arribar a estimar-lo com a si mateix.
2
Saül, aquell mateix dia, se’l va quedar al seu costat i no el va deixar tornar a casa del seu pare.
3
Jonatan, per la seva part, va fer un pacte d’amistat amb David, perquè l’es-timava com a si mateix.
4
Es va desprendre del mantell que duia i el va donar a David, junt amb el seu vestit. El mateix va fer amb l’espasa, l’arc i el cinturó.
5
David aconseguia èxit en totes les empreses que Saül li encomanava, per això el va posar al front dels seus guer-rers. I es va fer apreciar de tot el poble, i també dels servidors de Saül.
6
Una vegada, quan feien l’entrada, des-prés que David tornés de matar els filisteus, van sortir les dones de totes les poblacions d’Israel per rebre el rei Saül amb càntics i danses, al so dels tambo-rins i dels platerets, i amb crits de joia.
7
Tot ballant, les noies cantaven així: “Saül n’ha matat milers, i David, desenes de milers!”
8
Això va disgustar molt Saül; aquestes paraules el van molestar, i pensava: “A David li atribueixen desenes de milers, i a mi, sols milers. Només li falta el reialme.”
9
D’ençà d’aquell dia, Saül va comen-çar a mirar malament David.
10
L’endemà, Saül tingué un atac del mal esperit de Déu i delirava dins de casa seva, mentre David tocava com de costum. Saül duia una llança a la mà.
11
Llavors Saül, brandant la llança, va pensar: “Clavaré David a la paret.” Però David el va esquivar dues vegades.
12
Saül tenia por de David, perquè el Senyor estava amb David i s’havia apar-tat del costat d’ell.
13
Per això, Saül el va apartar del seu costat nomenant-lo comandant de l’exèrcit, i quan sortia i entrava anava de capdavanter de les tropes.
14
David tenia èxit en totes les empreses, i el Senyor era amb ell.
15
Saül li tenia por, perquè s’adonava del seu gran èxit.
16
Però tot Israel i Judà estimaven David, perquè era qui els dirigia quan sor-tien i tornaven de campanya.
17
Llavors Saül digué a David: “Mira, et vull donar per muller Merab, la meva filla gran; només cal que em facis de paladí i lluitis en les batalles del Senyor.” Saül pensava: “No cal que sigui la meva mà que vagi contra ell; ja hi anirà la mà dels filisteus.”
18
David va contestar a Saül: “Què sóc jo i què representa la meva família paterna a Israel perquè esdevingui gendre del rei?”
19
Però quan va arribar el moment de donar Merab, la filla de Saül, a David, la van donar per muller a Adriel, el me-holatita.
20
Però Mical, l’altra filla de Saül, esti-mava David, i quan ho van dir a Saül li va encantar la notícia.
21
Saül va pensar: “La hi donaré, i així ella li servirà de parany perquè la mà dels filisteus caigui damunt d’ell.” Saül, doncs, per segona vegada, digué a David: “Avui pots ser el meu gendre.”
22
I va encarregar als seus servidors: “Parleu amb David en privat i digueu-li: Ja veus que el rei et té afecte i tots els cortesans t’aprecien; ara, doncs, accepta ser gendre del rei.”
23
Els servidors de Saül van repetir aquestes paraules, en privat, a David, però aquest va replicar: “¿Penseu que és cosa fàcil arribar a ser gendre del rei, jo, que sóc un home pobre i de baixa condició?”
24
Els servidors de Saül van comunicar-li: “Aquesta és la resposta que ha donat David.”
25
Llavors Saül contestà: “Digueu això a David: El rei no desitja el dot acostumat, sinó cent prepucis dels filisteus per venjar-se dels enemics del rei.” Però el que es proposava Saül era fer caure David a les mans dels filisteus.
26
Els servidors van trametre les seves paraules a David, i ell va trobar acceptable la proposta per a ser gendre del rei. Com que encara no s’havien complert els dies fixats,
27
David es va preparar i va marxar amb els seus homes. Va matar dos-cents filisteus i va portar els seus prepucis, en nombre exacte, i els va lliurar al rei per poder ser el seu gendre. I ell li va con-cedir la seva filla Mical per muller.
28
Saül va veure i comprovar que el Senyor era amb David i que la seva filla Mical l’estimava.
29
Això va fer que Saül es tornés més recelós envers David, i li va ser hostil sempre més.
30
A més, els prínceps dels filisteus sortien a fer incursions, però cada vegada que sortien, David obtenia més èxit que cap altre dels comandants de Saül, i el seu nom es feia famós.
← Chapter 17
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 19 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31