1 Samuel 4

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 3 Jump to: Chapter 5 →

1La paraula de Samuel era atesa per tot Israel. En aquell temps, els is-raelites van sortir a l’encontre dels filisteus en la guerra i van acampar a Eben-Èzer, i els filisteus van acampar a Afec.

2Els filisteus es van arrenglerar en or-dre de combat enfront dels israelites; es va lliurar una gran batalla i Israel va ser derrotat davant dels filisteus, que van matar, d’entre les tropes, uns quatre mil homes a camp obert.

3Quan els homes van tornar al campament, els ancians d’Israel deien: “Per què el Senyor ens ha derrotat avui da-vant els filisteus? Anem a Siló a buscar l’Arca de l’Aliança del Senyor perquè vingui amb nosaltres i ens lliuri del po-der dels nostres enemics.”

4El poble, doncs, va enviar missatgers a Siló i van portar l’Arca de l’Aliança del Senyor de l’univers, que viu damunt dels querubins. Els dos fills d’Elí, Ofní i Pinhàs, acompanyaven l’Arca de l’Aliança de Déu.

5Quan l’Arca de l’Aliança del Senyor va arribar al campament, tot Israel va alçar tan gran aclamació que la terra retrunyia.

6I quan els filisteus van sentir la cridò-ria de les aclamacions, es preguntaven: “Per què deu ser aquesta gran cridòria del campament hebreu?” I quan van sa-ber que l’Arca del Senyor havia vingut al campament,

7van agafar por i deien: “Déu ha vingut a la campanya!”; i hi afegien: “Ai de nosaltres: perquè fins ara no havia pas-sat mai una cosa com aquesta.

8Ai de nosaltres! Qui podrà lliurar-nos d’aquests déus tan poderosos? Aquests són aquells déus que van assotar l’Egipte amb tota mena de plagues al desert.

9Filisteus, tingueu coratge i compor-teu-vos com uns homes, perquè no hà-giu de ser esclaus dels hebreus, com ells ho han estat de vosaltres! Porteu-vos com uns homes i lluiteu!”

10Els filisteus van combatre aferrissa-dament i els israelites van ser derrotats. Cadascú va fugir cap a casa seva, i la destrossa va ser molt gran. De les files dels israelites van caure trenta mil homes d’infanteria.

11L’Arca de Déu va ser capturada i els dos fills d’Elí, Ofní i Pinhàs, van ser morts.

12Un home de la tribu de Benjamí va sortir corrents d’entre les tropes i va arribar a Siló aquell mateix dia, amb els vestits esquinçats i amb terra damunt del cap.

13Quan va arribar, Elí s’estava assegut en una cadira a la vora del camí, vigilant, amb l’ànsia al cor per causa de l’Arca de Déu. Així que aquell home va arribar i va comunicar les notícies a la població, tota la ciutat va esclatar en planys.

14Quan Elí va sentir la cridòria dels planys, va preguntar: “Què és aquest gran aldarull?” Llavors aquell home va anar de pressa on era Elí i li va donar la notícia.

15Elí ja tenia noranta-vuit anys, havia perdut la vista i ja no hi veia.

16Aquell home digué a Elí: “Jo sóc el qui ha vingut del camp de batalla. He pogut escapar del combat avui mateix.” Elí preguntà: “Què ha passat, fill meu?”

17El missatger va contestar: “Israel ha fugit davant els filisteus i el poble ha sofert una gran desfeta, i els teus dos fills, Ofní i Pinhàs, han mort, i l’Arca de Déu ha estat capturada.”

18Així que va esmentar l’Arca de Déu, Elí va caure de la seva cadira cap enrere, al costat de la porta, es va desnucar i va morir, perquè era un home vell i feixuc. Elí havia jutjat Israel durant quaranta anys.

19La seva nora, la muller de Pinhàs, estava embarassada i a punt de complir, i en sentir les notícies de la captura de l’Arca de Déu, de la mort del seu sogre i de la mort del seu marit, de sobte li van venir els dolors i va infantar.

20Estava a punt de morir, i les dones que eren al seu voltant li deien: “Tingues ànim, que has infantat un nen”; però ella no contestava ni hi posava el cor.

21A l’infant, li va posar el nom d’Icabot, ja que deia: “La glòria d’Israel ha estat desterrada”, referint-se al succés de la captura de l’Arca de Déu i a la mort del seu sogre i del seu marit.

22Per això digué: “La glòria d’Israel ha estat desterrada, perquè l’Arca de Déu ha estat capturada.”

← Chapter 3 Jump to: Chapter 5 →