bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Exodus 2
Exodus 2
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 1
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 3 →
1
Hi hagué un home de la tribu de Leví que s’havia casat amb una dona de la mateixa tribu.
2
Ella va concebre i va tenir un fill; i veient que era bufó, el tingué amagat durant tres mesos.
3
Però com que ja no el podia amagar per més temps, va agafar una cistella de papir, la va calafatejar amb betum i pega, va posar-hi el nen a dins i la deixà entre els joncs, a la vora del riu.
4
Mentrestant, la germana del nen, d’un tros lluny, s’estava a l’aguait per veure què li passaria.
5
La filla del faraó va baixar a banyar-se al riu i, mentre les seves serventes es passejaven per la riba, va veure la ciste-lla entre els joncs i va fer que una de les serventes l’agafés.
6
Quan la va obrir, va veure el nen, i el nen es va posar a plorar. Digué, plena de compassió. “Aquest és un nen dels hebreus.”
7
Llavors la seva germana va dir a la filla del faraó: “¿Vols que vagi a buscar-te una dida, d’entre les hebrees, perquè et criï aquest nen?”
8
“Vés-hi” — digué la filla del faraó. I la noia va anar a buscar la mare del petit.
9
I la filla del faraó li va dir: “Emporta’t aquest menut i cria’l per mi, i jo et passaré el teu salari.” La dona prengué el nen i el va criar.
10
Quan el nen ja va ser gran, el portà a la filla del faraó, i ella se’l va afillar i li va posar el nom de Moisès, perquè deia: “L’he tret de les aigües.”
11
Per aquell temps, quan Moisès ja era gran, succeí que va anar on eren els seus germans, els fills d’Israel, i es va adonar del treball feixuc que feien, i veié que un egipci pegava un hebreu, un dels seus germans.
12
Llavors, Moisès va mirar al seu voltant i, veient que no hi havia ningú, va matar l’egipci i el va colgar sota la sorra.
13
L’endemà va tornar a sortir, i es va trobar amb dos hebreus que s’estaven barallant. Dirigint-se a l’agressor, li digué: “Per què pegues el teu company?”
14
Li contestà: “Qui t’ha posat per cap i jutge de nosaltres? ¿Que potser penses matar-me a mi, tal com vas matar l’egip-ci?” Llavors Moisès va agafar por, i pensava: “Segurament que ja se sap el fet.”
15
El faraó es va assabentar d’aquell fet i buscava Moisès per matar-lo; però ell va fugir de davant del faraó i es dirigí cap a la terra de Madian; i quan va arri-bar prop d’un pou, s’hi va aturar.
16
El sacerdot de Madian tenia set filles. Aquestes van arribar, van pouar, i van omplir les piles per abeurar les ovelles del seu pare.
17
Llavors es van presentar els pastors i les van fer fora. Però Moisès es va alçar i les va defensar, i va abeurar les seves ovelles.
18
En ser de tornada on era el seu pare Reuel, aquest els va preguntar: “Com és que avui torneu tan aviat?”
19
Van contestar: “És que un egipci ens ha defensat de la mà d’uns pastors, i fins ha pouat per a nosaltres i ha abeurat les ovelles.”
20
Preguntà a les seves filles: “I on és ara? Per què l’heu deixat allí? Convi-deu-lo a menjar.”
21
Moisès va acceptar de quedar-se amb aquell home, el qual va concedir la seva filla Siporà a Moisès.
22
Aquesta va infantar un fill, i ell li va posar el nom de Guerxom, perquè va dir: “Sóc foraster en terra estrangera.”
23
Succeí que, en aquells anys, va morir el rei d’Egipte. I els fills d’Israel, geme-gant sota l’esclavitud, clamaven; i el seu clam, des del fons de la seva opressió, va pujar a Déu.
24
Déu va escoltar el seu clam, i es recordà del pacte que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob.
25
I Déu va mirar els fills d’Israel i comprengué la seva situació.
← Chapter 1
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 3 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40