bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Exodus 22
Exodus 22
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 21
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 23 →
1
Si algú roba un bou o una ove-lla i els degolla o els ven, paga-rà cinc bous pel bou i quatre ovelles per l’ovella.
2
Si el lladre, atrapat en el moment de l’assalt, és ferit i es mor, no hi haurà venjança de sang per a ell;
3
però si el sol ja ha sortit, tindrà dret a venjança de sang. La compensació es obligatòria; si el lladre no té res, serà venut pel seu robatori.
4
Si allò que ha robat, sigui bou, ase o ovella, és trobat viu en el seu poder, en rescabalarà el doble.
5
Si algú engega el seu bestiar perquè pasturi pel camp o per la vinya, i el seu bestiar pastura en la propietat d’un altre, haurà de compensar el dany amb el bo i millor del seu propi camp o de la seva pròpia vinya.
6
Si algú fa un foc, i s’encenen més ar-gelagues i es propaga cremant les gar-bes o el blat del camp o el sembrat, qui hagi començat el foc serà obligat a com-pensar el valor que s’hagi cremat.
7
Si algú confia a un altre diners o ob-jectes de valor perquè els guardi, i li són robats de la pròpia casa, si el lladre és atrapat, en rescabalarà el doble.
8
I si el lladre no és descobert, l’amo de la casa es presentarà davant Déu per veure si no ha ficat la mà en el que era del seu veí.
9
En tota aquesta qüestió d’apropiació indeguda, sobre un bou, un ase, una ovella, un vestit o qualsevol cosa extra-viada que un reclami afirmant que allò és seu, la qüestió d’ambdós serà presentada davant Déu; aquell qui Déu declari culpable restituirà el doble al seu company.
10
Si un confia a un altre la custòdia d’un ase, un bou, una ovella o qualsevol altre animal, i es mor o es lesiona, o és robat sense que ningú ho vegi,
11
s’interposarà entre ambdós jurament pel Senyor que no ha ficat la mà en allò que era propietat del seu proïsme; el propietari ho acceptarà i no hi haurà càrrec de restitució.
12
Tanmateix, si el robatori hagués estat comès davant seu, haurà de compensar el propietari.
13
Si hagués estat destrossat per una fera, que porti com a prova les despulles i no haurà de rescabalar-ne res.
14
Si algú manlleva una bèstia al seu veí i es lesiona o es mor mentre el seu amo no hi és, haurà d’indemnitzar-lo;
15
però si el seu amo hi era present, no hi haurà indemnització. Si era llogada, la indemnització queda inclosa en el lloguer.
16
Si algú sedueix una donzella que encara no està promesa i jeu amb ella, haurà de pagar el dot i s’haurà de casar amb ella.
17
Si el pare no la hi vol concedir de cap manera, abonarà tants de diners com sigui el dot de les donzelles.
18
No deixaràs que cap fetillera visqui.
19
Tot el qui copuli amb una bèstia haurà de morir.
20
Aquell qui ofereixi sacrificis a altres déus, en comptes d’oferir-los únicament al Senyor Etern, serà exterminat.
21
No oprimiràs ni maltractaràs el foraster; perquè vosaltres vau ser forasters a la terra d’Egipte.
22
No afligireu cap viuda ni cap orfe.
23
Si els afligiu i clamen a mi, no em faré el sord al seu clam,
24
s’encendrà la meva ira i us mataré amb l’espasa, i les vostres dones queda-ran viudes i els vostres fills, orfes.
25
Si prestes diners a gent del meu poble, al pobre que conviu amb tu, no et portis amb ell com un usurer, no li exi-giràs interessos.
26
Si prens en penyora el mantell del teu proïsme, així que es pongui el sol l’hi tornaràs;
27
perquè és el seu únic abric, és el que cobreix el seu cos. Amb què dormiria? Llavors, si clama a mi l’escoltaré, perquè sóc ple d’amor.
28
No ofenguis mai Déu, ni vituperis qui governa el teu poble.
29
No diferiràs l’ofrena de les teves co-llites ni del teu cup. El primogènit dels teus fills me l’oferiràs a mi.
30
Igualment faràs amb el teu bestiar i amb les teves ovelles: set dies restarà amb la seva mare, i el vuitè dia me l’oferiràs.
31
Heu de ser homes consagrats a mi. No menjareu la carn que ha estat des-trossada al camp; llenceu-la als gossos.
← Chapter 21
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 23 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40